En comú

El president Mas i la Colau tenen en comú una cosa, i és que tots dos són fills del Gran Germà espanyol i no ho volen reconèixer. Per això tots dos se senten l'encarnació del Bé i la mesura de totes les coses que passen a Catalunya. Com que treballen per a un poder superior sense ser-ne conscients, els costa entendre que hi ha tantes morals com persones hi ha al món. El seu discurs és propi de capellans, més que no pas de polítics. Els seus discursos d'entrada enlluernen, però a la llarga són molt destructius. El discurs dels pobres que fa la Colau és el revers del discurs del “fer-ho bé” de Mas. Colau fa amb la gent que pateix pels diners el mateix que CiU ha fet tota la vida amb la gent que patia pel país. Mas i Colau basen el prestigi en idees que no s'acaben mai i que són una coartada inesgotable per ajornar la independència. Un país és una idea concreta d'humanitat. Per això Déu va posar les nacions al món. Déu va veure que si els homes intentaven imitar-lo l'univers acabaria malament i va inventar-se una torre de Babel tota plena de països per posar límits a les seves bogeries i ambicions. Com que Mas i Colau són fills d'un país sense sobirania, la seva idea de justícia no toca mai de peus a terra. Ells no s'imaginen fins a quin punt la manca d'un país sòlid que els endreci espatlla les seves intuïcions. L'un va veure que la casta no es podia oposar a la independència i l'altra es va adonar que els polítics no podien actuar com si fossin empleats de poders ocults. Tots dos veuen un problema, però no saben com resoldre'l perquè són com aquests africans francòfons que es pensen que el seu poeta nacional és Baudelaire. Fixeu-vos amb quina mala bava l'amiga d'Iniciativa dispara contra CiU. És una ràbia freudiana, una ràbia de fill que odia els pares i que gira l'artilleria contra ells. Són fills d'un país colonitzat i no tenen prou valor per afrontar-ho. La seva prepotència és un mirall de la seva frustració.