Gavines

Ara que perd el PP, unes gavines brutes i sorolloses han pres posicions al terrat del costat de casa. Com que el PP té per símbol una gavina o un ocell aproximat, sembla que faci un acudit o que m'ho inventi o que vagi amb segones i malèvoles intencions, però jo no dic mai mentides i és cert i verídic que des que hi ha hagut eleccions un parell o dos d'aquests éssers voladors causen molèsties al veïnat. El terrat de casa és més baix que el que elles ocupen i no puc veure com hi campen. En sento els gralls estentoris i de tant en tant veig com s'envolen. Algunes vénen a aterrar al pati de casa. S'hi passegen majestuoses i desafiadores i només deixen de banda l'elegància per expel·lir uns excrements blancs i corrosius que després costen molt de netejar. Un dia que van impactar sobre els Dupond i Dupont, els policies bessons es van disgustar molt perquè van donar els barrets “gairebé nous” per perduts.

Vaig trucar a l'Ajuntament. Primer vaig pensar que ho feia en mal moment perquè des que els resultats electorals ho han capgirat tot en aquella casa van molt atabalats, però els funcionaris es veu que mantenen la calma perquè em va atendre una noia molt amable i molt simpàtica que de seguida es va fer càrrec de la situació. “Hi enviàrem l'empresa que ens gestiona els ocells”. Dit així sembla que parlem d'una població del tròpic, però la veritat és que, entre els coloms de les places, els estornells dels plàtans i ara les gavines dels terrats, alguns professionals hem de tenir a la nostra disposició perquè es facin càrrec d'uns volàtils que vistos d'un en un o al cel fan una certa gràcia però que reunits en colònies a peu pla fan molt de fàstic i fan mitja por. Una gavina, vista de prop, fa por i les meves eren agressives. I hi insisteixo: cap doble intenció política, que parlem de salut pública

L'endemà mateix al matí uns homes van actuar al terrat de les gavines. Hi va haver xiscles de molta histèria, plomes a l'aire i vols de gran envergadura. A la tarda em va trucar la noia: “Ja hem passat.” Li vaig dir que en tenia constància. “Els nostres homes han retirat uns nius, uns ous i una cria.” Vaig escoltar la informació amb interès i també amb un puntet de pena –perquè vegin que no estableixo paral·lelismes amb l'actualitat política, on la pena està descartada–, però vaig dir a la noia que de totes maneres observava que les gavines persistien al seu lloc. “És que són animals insistents i fins que no s'han fet càrrec de la nova situació es mantenen al seu lloc. Tingui paciència, i si d'aquí a uns dies no se n'han anat del tot, ens torna a trucar”. Fos tot tan fàcil.