La gran empastifada

Ahir va continuar la desfilada de personatges angulars en allò que s'ha convingut a denominar “pujolisme” davant la comissió antifrau. Hi van comparèixer l'exconseller d'Economia Macià Alavedra i l'exsecretari de la Presidència Lluís Prenafeta. Les escenes es van repetir. Déjà vu. Alguns dels diputats que preguntaven actuaven com a acusadors o més aviat com a botxins. Alguns altres senzillament volien intentar aclarir els fets. Entre els uns i els altres no se'n van sortir. Perquè pesava més la intenció d'acusar que la voluntat de desentelar. Una vegada més, també, algunes de ses senyories documentaven les intervencions en retalls de premsa desordenats i sovint gens contrastats. I amb una superioritat moral sovint insuportable. El resultat de tot plegat és una empastifada. Caldrà esperar que el cas Pretòria sigui jutjat a l'Audiencia Nacional (uf!) i a les sentències per traure'n una mica de llum. Si és possible i els déus ho permeten. Ara, aquells que pretenen embrutar tota “la vella política” ho han aconseguit una vegada més. “La vella política”, proclamen, és corrupta i miserable. Tota. Ells, no. I malgrat això, “la nova” no acaba de guanyar eleccions amb majories solvents. Encara fa més gràcia quan en segons quines intervencions el PP o Ciutadans es fan valer com a “nous”. Tot plegat no se sap ben bé on portarà. Potser a engrandir més les diferències, les desconfiances i les discrepàncies tribals entre aquells que volen fer un país més digne i més lliure. Mal assumpte.