Sobreviure

Tres llibres acabats de llegir o en procés de fer-ho: El llibre dels finals, de Joan Bodon (Club Editor), Guia sentimental de Perpinyà, de Joan Daniel Bezsonof (Pòrtic) i I si passa, què ens passa? de 33 autors balears. Cada un valdria un article sencer, però és que els he relacionat. En el primer, un home que es presenta com a l'últim parlant de l'occità i que pateix un càncer que l'ha de dur també –també– a la mort, decideix passar els dies que li queden a Clarmont (Clermont-Ferrand), on el gran idioma dels trobadors i de Mistral ja no el sap ningú: “Sóc l'últim, rere meu ja no quedarà res de la llengua d'Oc... En la bullícia de les llengües del món, ¿qui coneix la llengua d'Oc? ¿Qui sabrà que va existir? El llibre que escriuré serà l'últim... Quan jo ja no hi sigui ningú no el llegirà. Encara que fos el més gran llibre de la nostra llengua. Una literatura, però, mai no s'acaba amb una obra mestra...” Joan Bodon (1920-1975) va escriure El llibre dels finals el 1964. En Joan-Lluís Lluís l'acaba de traduir al català. No se'l perdin. És molt de l'època: existencialista, desesperat, entre L'estrany de Camus i Cléo de 5 à 7, la pel·lícula d'Agnés Varda on una dona deambula per la ciutat pendent d'unes analítiques que li han de dir si té vida per molt o per molt poc.

A Guia sentimental de Perpinyà, Daniel Bezsonof situa al 1962, dos anys abans del llibre de Bodon i després de la guerra d'Algèria, la declinació del català a la Catalunya Nord. No tot està perdut –els catalans “del sud” trobem que el català no s'hi parla gens i els francesos troben que s'hi parla molt (o massa)–, però està molt perdut. Subsisteixen, això sí, el que Ferrater Móra en deia “les formes de la vida catalana” i que Joan Veny també ha detectat: la mentalitat, els costums, la gastronomia, la voluntat de ser... El llibre de Bezsonof no és tan funest com el de Bodon. Com el nom indica, és una guia de Perpinyà i voltants, amb indicacions sobre què s'ha de veure, on s'ha de dinar o on s'ha d'aparcar la “votura”. Un moment, però, l'autor es pregunta quins efectes podria tenir sobre la Catalunya del Nord la hipotètica independència de la Catalunya de sota l'Albera. La mateixa inquisició se la fan, aplicada a les Balears, els 33 autors de I si passa, què ens passa? No l'he acabat perquè és llarg, però per ara té tendència a l'optimisme i també a l'audàcia. Alguns menorquins arriben a parlar d'integrar la seva illa a Catalunya, o federar-s'hi, en cas de natalici sobiranista. La “perifèria” del Principat es fa preguntes, pensant en la subsistència de l'idioma i de les “formes” pròpies. Què en diuen els valencians?