Pujol a Estrasburg

A les seves memòries Jordi Pujol explica, tal com em va dictar, que el primer viatge que va fer a l'estranger, l'any 1948, quan tenia 18 anys, va ser a Estrasburg. “Ni París ni Londres ni Roma: Estrasburg.” Avui, si dius a algú que vas a Estrasburg i no és molt evident que ho fas per motius turístics, tothom entén que t'hi porta alguna cosa relacionada amb la Unió Europea. El Parlament, el Consell d'Europa i el Tribunal dels Drets Humans es troben en aquella ciutat fronterera i provincial. A l'any 1948, quan no hi havia res de tot això i ni se'n parlava, els amics de Pujol i el seu pare, que li pagava el viatge, què devien entendre, si Pujol sempre es mou per motius polítics i mai turístics? Les explicacions que dóna al llibre, el seu europeisme, el projecte molt incipient que llavors hi havia per construir una Unió que superés les guerres, les seves lectures de Joan Estelrich, no acaben de justificar el desplaçament. “Ni París ni Londres ni Roma...” Per què no en primera instància París, on de totes maneres també va anar? O Brussel·les, que es perfilava millor que el llogarret d'Estrasburg com a capital europea? Li ho comento a un company de viatge, periodista, i em respon: “S'ho deu haver inventat posteriorment per donar-se importància.” Ho trobo impertinent i injust. La “deixa” de l'avi Florenci no ha d'entelar la deixa molt més important de Pujol: el pensament polític i l'obra feta.

Em passejo per la ciutat antiga, tan tocada pel sistema arquitectònic alemany. En Pujol admirant les casetes de fang i fusta? En Pujol menjant un filet de féra du lac Leman, fricassée de chapignons al restaurant L'Alsace à la Table? En Pujol davant l'imponent catedral? Això és una altra cosa. De tornada, li truco. “Vaig veure en Estrasburg la confluència entre França i Alemanya, els dos països que pocs anys abans estaven en guerra. La pau, simbòlicament, havia de partir d'aquell punt.” El Pujol perspicaç. “Estrasburg també era la pàtria intel·lectual de Herder i Goethe, els grans pensadors alemanys i per extensió europeus, amb una idea d'Europa.” Pujol em va explicar un dia que de vegades, essent a París, es planta davant l'estàtua de Clemenceau i hi té converses mentals. El veig per Estrasburg, ara sí, parlant amb Herder i Goethe. “Vaig travessar el Rin. Si la guerra no havia trencat ni un vidre de la catedral d'Estrasburg, la primera ciutat alemanya, Kehl, era tota destruïda.” Acabem parlant de la Unió Europea. El fa estar preocupat. “Fa temps que noto que políticament està molt encallada, que no anem bé”, diu l'europeista i visionari de primera hora.