Dagoll Dagom

Aquest vespre algú farà sonar la cançó de Jaume Sisa dedicada a la coca, la composició més celebrada de l'antic i memorable espectacle ‘Nit de Sant Joan' de Dagoll Dagom. Joan Lluís Bozzo, el cap més visible i la veu nassal més audible de la companyia teatral, acaba de publicar un llibre de records centrat en els primers anys de Dagoll Dagom, des de No hablaré en clase fins a Glups! Està molt ben escrit, és molt amè i explica moltes coses de la nostra història, personal i col·lectiva. Es titula Memòries trobades en una furgoneta i l'ha editat Empúries. Per entendre el passat recent que ens ha dut fins a la nostra conformació actual es poden llegir llibres d'història, es pot recórrer a les hemeroteques o a la memòria dels més grans, i des d'ara haurem de tenir en compte el llibre d'en Bozzo, que és molt més que el relat d'uns muntatges teatrals i les seves trifulgues. Situat en una furgoneta que el du d'una punta a l'altra de la Península amb tots els membres i tot l'utillatge de la companyia, Bozzo ens fa desfilar davant dels ulls l'Espanya carca, l'Espanya progre, l'Espanya engrescada primer amb la democràcia i després amb el triomf del PSOE i més tard successivament desencisada. Com que Dagoll Dagom va optar per passar del teatre “compromès” al “comercial”, els escarafalls que davant aquest fet va emetre la progressia barcelonina, teatral o no, són descrits amb molta agudesa, molta gràcia i amb noms i cognoms. Érem exactament així. Jo, que conec una mica la gent de teatre, sé com són de maldients i estripadors amb tothom de la professió. En Bozzo ha optat per fer un llibre amb molt poca sang. Ens fem grans. Reben de valent els censors, els fatxes, els caragirats i els pusil·lànimes però, en canvi, podent dir malament, per exemple, de Boadella i de Joan de Sagarra, els retrets queden matisats per l'admiració professional. El gran èxit de Dagoll Dagom va ser Antaviana, segons contes de Pere Calders. El repte que es va plantejar llavors, i també més endavant, va consistir a trobar uns textos d'igual categoria per als nous espectacles. Mentre busca, Bozzo se'ns presenta com un gran comentarista literari: Perucho, Ruyra, Vallmitjana, Gil de Biedma, Marsé...

Glups! es va basar en els còmics del francès Lauzier. Explica Bozzo que van acabar rebutjant un episodi irreverent sobre Adam i Eva per por que alguns espectadors s'enfadessin. Diu que ara haurien tirat pel dret, però Bozzo planteja un dubte: sabria el públic jove actual qui eren Adam i Eva i les gangues del Paradís? El temps i l'alegria que passen amb una furgoneta.