Els del mig

La darrera paraula en la crisi que viu Unió Democràtica encara no ha estat dita. Dependrà del torcebraç que estan fent, amb foc i brasa, els dos sectors en què s'ha dividit el partit. Antoni Castellà, en nom dels crítics que no es volen dir crítics sinó independentistes, ha demanat a la direcció la convocatòria d'un congrés extraordinari. Debades. La cúpula d'Unió no vol més roba estesa a la vista dels militants. Però hi ha uns altres mecanismes per convocar-lo. Per exemple, a proposta de tres assemblees interterritorials. La crisi en Unió s'allargarà. Ningú sap com acabarà. Però, sigui com sigui, algú més quedarà “al mig”. Construïm o Unió. Què vol dir “al mig”? Entre la independència i la sagrada unió de la pàtria. La seva pàtria. Ara mateix en un dels dos costats hi ha Convergència Democràtica i Esquerra. A l'altre, desfilen el Partit Popular i Ciutadans. També hi és el PSC, però menys. Perquè els socialistes, malgrat que condicionen el dret a decidir dels catalans a la llei espanyola i els acords amb l'Estat, encara els proclamen. Se situen, per tant, “al mig”, escorats cap a Espanya. Com Podem, que repeteix fórmula. Sí al dret a decidir, però dins un procés constituent espanyol. Sí, però no. En aquests llimbs tan poc gloriosos, més cap a la part de Convergència i Esquerra, hi ha Iniciativa i el Procés Constituent de Teresa Forcades. Sí, però no, o vés a saber què. I ara la Unió de Duran. Massa tropa “al mig”. I molta confusió. Déu meu, quins plebiscits que ens toca fer!