La contrària

Podem estar contents: el trànsit s'intensifica, les grues de la construcció es tornen a fer visibles i els preus pugen. Senyal que la crisi es va superant, ens diuen. Quan era petit i sentia a casa com s'encaria el pa em pensava que la felicitat domèstica tindria lloc quan la barra de mig quilo d'avui tingués el mateix preu l'endemà o iniciés un sentit descendent. Estava enganyat, com en tantes altres coses. Per exemple amb les vacunes. Un dia, després d'una exploració del cos, vaig preguntar per quin motiu jo i els meus companys de piscina i gimnàstica dúiem unes incisions a la part superior del braç esquerre, i em van dir que eren l'efecte d'haver estat vacunats. Em vaig pensar que les vacunes eren d'administració universal i obligatòria i no hi vaig tenir res a objectar. La meva germana i les seves amigues duien el baix relleu immunològic a la cuixa perquè els braços que ensenyaven quan anaven amb màniga curta no resultessin estèticament danyats. Ni en Pasteur ni ningú no van comptar que la Mary Quant imposaria un dia la faldilla curta i que el que es volia evitar per dalt es manifestaria per baix. En fi, que m'he quedat parat de saber que les vacunes no solament no són obligatòries sinó que hi ha pares que presumeixen de no administrar-les als fills, com estic sorprès des que he sabut que la deflació, que vol dir que els preus baixen o es mantenen, és pitjor que la inflació, que és l'efecte contrari que tant havia contrariat els meus pares. Si els meus pares tornessin a la vida passarien les rotondes pel mig perquè a la seva època no n'hi havia, i quan anessin a comprar el pa els titllarien d'irresponsables si s'alegressin de l'estabilitat dels derivats de la farina i de tot.

Els últims anys m'he vist obligat a usar el cotxe amb més intensitat que no voldria. Durant molt temps he circulat per les carreteres no diré sol però sí amb molta comoditat. Des de fa un temps tot són cues i haig de sortir de casa mitja hora abans. Si el moviment o la falta de moviment és atribuïble al fet que la gent torna a anar a la feina perquè hi ha feina, res a dir. Celebrem les cues. També últimament, i gràcies a la morositat de la circulació, he vist, a la ronda de Dalt i a altres llocs, que les grues tornen a emergir després d'anys d'haver estat invisibles. Si ens havien dit que la crisi econòmica tenia com a causa molt principal l'excés constructiu, tot d'una hem de celebrar que la construcció retorni. I ara els deixo perquè avui se'm casa el fill. Diuen que també és senyal de prosperitat econòmica que augmentin els divorcis, però a casa sempre hem portat la contrària.