A la tres
Benvolgut Josep Antoni
“Francament, se'm fa estrany, que fins ara no hagis dit res”
Se'm fa estrany, francament, Josep Antoni, que fins ara no hagis dit res. Que no hagis dit res posant-hi la cara, vull dir, i que t'hagis limitat a fer alguna piulada, algun off the record amb alguns periodistes i a escriure una carta web. Sí, ja ho sé que ara el dia a dia d'Unió és cosa d'en Ramon Espadaler, que per alguna cosa és secretari general de la formació, però no em negaràs que si algun nom s'associa a la història d'Unió és el teu, benvolgut Josep Antoni. Bàsicament perquè has liderat el projecte democratacristià durant trenta-tres anys, que no són pocs, i perquè en algun moment has estat tan clau en aquest projecte comú que vas estar a punt fins i tot de succeir el mateix Pujol com a líder de la coalició. I és per tot això, per tota aquesta història comuna, que se'm fa estrany, insisteixo, que no diguis gaire res. Ja ho sé, insisteixo, que Espadaler és del tot capaç de conduir aquest divorci, però, vols dir que després de tants anys no hauries d'haver anat més enllà d'alguna piulada i alguna carta web? Dimecres passat vas fer una piulada en què et queixaves del poc diàleg per part de CDC i divendres, una carta web en què deies que no veies cap motiu per fer un congrés extraordinari. Però no sortir, no fer una roda de premsa o no concedir una entrevista (et recordo que fa mesos i mesos que la demanem, nosaltres), a mi em sembla que això s'assembla molt al que fa Rajoy, que s'està rere una pantalla de plasma. Has estat, Josep Antoni, la cara visible d'Unió durant trenta anys. I a mi que surti Espadaler ja m'està bé, sobretot ara que vol ser el presidenciable d'UDC el 27-S. Però, vols dir que els teus electors no es mereixen saber alguna cosa més? No ho sé. Potser només sóc jo, que ho trobo a faltar. Però penso, potser erròniament, que uns quants voldrien saber què en penses, d'algunes coses. Què faràs ara? Quants diputats creus que obtindrà UDC el 27-S? Faràs campanya activa? Aniràs a la llista? Insisteixo, a mi ja m'està bé que surti l'Espadaler, però estic convençut que tu tampoc voldries que ens quedéssim amb la sensació que t'amagues.
