M'he assabentat que l'expresident llegeix El Punt i he pensat: aprofitaré per saludar-lo, explicar-li el meu gran somni i fer-li la pregunta més important. Per cert, si vostès no són en Jordi Pujol, no es preocupin, que poden seguir llegint la columna. S'ho passaran bé, els ho asseguro. Només es llegeix allò que és diferent. Si en lloc de La pregunta més important al senyor Jordi Pujol aquest article es titulés Les aus marines, la majoria de lectors m'haurien abandonat. Res no és casual i si s'animen, analitzarem la transcendència de ser autèntics i tenir visibilitat. Només es recorda allò que és memorable. Per exemple, si els parlo de vostè, ràpidament em distingeixo, ja que la resta d'articulistes no usen aquest tracte. Per cert, com són vostès? Com es posicionen? Són els millors del món en alguna cosa? Pensin les seves virtuts i, sobretot, si les exploten i en treuen suc. Només es ven allò que és singular. Certament, tenen demanda els productes innovadors i amb valor afegit. Pregunto, en què és millor Catalunya? Què ens diferencia, per què se'ns reconeix? Existim als ulls del món? Doncs no, la majoria de persones del planeta no saben qui som. Llavors, som gaire productius si som invisibles? No seria millor tenir una presència internacional destacada?

Ben aviat li faré la pregunta més important al senyor Jordi Pujol, però la resta de lectors no pateixin, que poden seguir llegint. Abans, expresident, li volia explicar el meu gran somni, un objectiu compartit amb centenars de milers de catalans: aconseguir per a Catalunya el mateix reconeixement que la resta d'estats del món. Estic convençut que ho podem fer possible si som perseverants, creiem en la victòria i fabriquem una il·lusió col·lectiva majúscula. En canvi, si no ho fem realitat, ni podem reforçar allò en què som únics, ni fer valdre el que marca la nostra identitat i, així, ser un país vertaderament potent. És important ser diferents i tenir visibilitat, però mai no podrem ser si no som lliures. Ara mateix, negociar engrunes ja no té sentit i tots els camins ens porten a la mateixa solució: hem de ser membres de ple dret de la UE. Vostè, expresident, podria ometre l'article, però tinc el pressentiment que hi dirà la seva, un «això no toca» o bé... Aquesta és la pregunta més important, senyor Jordi Pujol: realment, no creu que si ens unim vostè i jo i els centenars de milers de catalans que tenim aquest gran somni, guanyarem?