Amb la corrupció passa com amb les pizzes: els italians passen per ser-ne els mestres, però una bona quatre estacions la pots trobar a qualsevol racó de món. Malgrat tot, potser per aquesta mala fama italiana en qüestions de corruptela no és estrany que el llibre Breu història de la corrupció. De l'edat antiga als nostres dies, acabat de sortir del forn de La Campana, el signi un senyor que es diu Carlo Alberto Brioschi. Un llibre que no sé si és oportunista però que resulta oportuníssim i que mostra que això de la martingala és l'eterna cara B del poder. Brioschi relata casos com cabassos que fan que els nostres mangants, tant que ens fan escandalitzar, siguin uns aprenents. Hi ha, tanmateix, una sentència que, com a català, m'inquieta. Relaciona corrupció econòmica i lingüística. La va pronunciar Octavio Paz: «Una nació es comença a corrompre quan es corromp la seva sintaxi.» Si té raó, ja ens podem calçar.