Societat individualista en japonès

El funcionament de la societat japonesa ens pot semblar complex. Tot i l’occidentalització que la va transformar després de la Segona Guerra Mundial, són una gent amb uns rituals i condicionants, amb una ètica, que no sempre entenem. Solen tenir, però, un sentit tràgic de la vida que enlluerna per la seva nitidesa.

Osamu Dazai, pseudònim de Tsushima Shuji (1909-1948), és un dels autors més apreciats al Japó. Això vol dir que la seva obra es reedita i ven de manera natural. De fet, després de Natsume Soseki, Dazai és l’autor més venut de tots els temps al Japó, i això vol dir milions d’exemplars. Fill d’una família rica, va estudiar literatura francesa (sense anar a classe), va ser comunista clandestí i represaliat, el van desheretar per haver-se relacionat amb una geisha de rang baix... Un enfant terrible de tall clàssic que, després de quatre intents, es va suïcidar una setmana abans de fer els 40 anys.

Va deixar, però, una obra breu i intensa: Indigno de ser humano, que ara ha publicat Sajalín Editores. Una història pertorbadora que hipnotitza gràcies a un nihilisme gens impostat. Una fuetada a la societat en què Dazai desemmascara l’individualisme que ens regeix. No el reivindica: el fa innegable. “Dazai es va esforçar a exposar precisament el que jo més volia ocultar-me a mi mateix”, va declarar Mishima, poc amant de lloar els qui no eren ell.