Per llegir el minut a minut, cliqueu aquí

Campió sublim. Campió excels. El Barça es va asseure ahir en la poltrona com a Rei de Copes amb tota la solemnitat, però no té gaire temps per quedar-s’hi. El seu regnat acaba de néixer però està en una idíl·lica expansió. No només vol atrapar una realitat, una Copa, sinó tots els somnis. A l’horitzó, el triplet. La Lliga, qüestió d’hores. Després de derrotar els lleons se n’anirà a la ciutat del Cèsar per intentar posar-se els màxims llorers.

El seu triomf d’ahir va plasmar una superioritat elegantment reconeguda per un Athletic a qui sempre acompanyarà l’orgull de ser fidel a uns ideals, a uns sentiments. Igual que el Barça. Que té un segell propi. Que porta mil batalles acumulades, però encara desafia mil aventures més. Perquè la seva felicitat és fe en el futur. Perquè admiració i agraïment són sinònims quan un veu el Barça.

Tant se val que un partit es torci. Ahir li va costar mitja hora transmetre sensació de seguretat, d’ambició, de poder, però va acabar sent un torrent del millor futbol. Va haver de corregir amb certa èpica el que no va revisar bé en el seu manual, fins al punt que es diria que no va trobar el gol fins després de perdre’s durant el partit.

Contra tots els elements
Un córner mal defensat a l’inici va condemnar-lo a lluitar contra tots els elements: la pressió de la final, l’angoixa d’anar contrarellotge, l’oposició d’un rival crescut i d’una grada bilbaïna que estranyament gairebé triplicava en nombre la barcelonista. El gol de Toquero en la primera jugada d’estratègia de l’Athletic va fer irreconeixible el conjunt blaugrana per uns moments, però a força d’entrar en contacte amb la pilota davant un rival únicament interessat a defensar la seva gesta imprevista va tornar-se amenaçador, que no precís. Bojan i Eto’o van disposar d’ocasions molt clares, però van badallar, com si tinguessin la síndrome del treballador cansat, abans de xutar i de seguida van ser neutralitzats.

L’Athletic va dominar inicialment el marcador, i el Barça sempre el joc, en totes les seves facetes. Ja estable, ja ordenat, curiosament va igualar el partit en la jugada menys pragmàtica. Touré, de nou central, va desobeir la lògica i no va parar d’avançar fins que, emparat en el seu sentit de l’audàcia, va arribar a la frontal per xutar amb l’ànima. Un gol que va obrir la porta de l’exuberància del Barça.

“Canvia el Messi”
El conjunt de Guardiola ja va executar llavors perfectament el seu manual. A la represa va fulminar l’Athletic. Va desfermar no només la bellesa del seu joc sinó dels seus somnis. Messi va jugar amb un instint i una velocitat inabastable per a la defensa basca, a qui va obrir en canal amb un gol i un contracop meravellós que va completar de forma esplèndida Bojan.

L’Athletic encara va haver d’encaixar un golàs de falta de Xavi, però es va estalviar una golejada més gran. Eto’o i Alves van tenir més opcions, però tothom va quedar en pau. La grada blaugrana es va permetre el luxe de demanar a Guardiola el canvi de Messi, però va ser Xavi qui va marxar aplaudit en la substitució fins i tot per l’afició bilbaïna. Una mostra de grandesa en l’inici d’una etapa d’enormes esperances .

Per llegir el minut a minut, cliqueu aquí