Usain Bolt és un constant desafiament a la imaginació més desbordada, un constant repte als límits de l'ésser humà. El jamaicà va esclatar als Jocs de Pequín amb tres rècords del món (100, 200 i 4x100 metres) de caire estratosfèric, per les marques (9.69, 19.30 i 37.10 segons, respectivament) i per la superioritat, la facilitat i la desimboltura amb què ho va fer. Ahir, exactament un any després de la seva primera fogonada purificadora en l'atletisme, el Llampec (bolt en anglès) va reblar el clau. Es va proclamar campió del món dels 100 metres batent el seu propi rècord del món amb el marge més alt de la història de l'hectòmetre: 11 centèsimes.

En realitat res que no hagués anunciat el de Trelawny avui ja fa 366 dies. Aquella final al Niu va tenir un epíleg en forma de passeig triomfal i relaxat de 30 metres. Durant aquest any han proliferat els més diversos càlculs al voltant de quantes centèsimes va costar-li la festeta al gegant (1,96 metres) jamaicà.

La cursa d'ahir ho va establir. A diferència de Pequín, Bolt no es va deixar anar i va serrar les dents fins a creuar la línia, i va guanyar 9 centèsimes. Sí, 9, perquè les altres dues, i aquesta és l'altra gran diferència, les havia guanyades als blocks de la sortida: de les 165 mil·lèsimes de Pequín a les 146 d'ahir.

Capaç de posar el 4

Un detall, aquest últim (i no tant el primer), que demostra que Bolt i Glen Mills (un entrenador que va fer campió del món el 2001 Kim Collins, de Saint Kitts & Nevis) han treballat aquest hivern. I que malgrat la pressió publicitària i un inoportú accident de trànsit a l'abril, la feina al National Stadium de Kingston ha estat efectiva.

Atenció, i hi ha marge de millora. El temps de reacció va ser el tercer pitjor dels finalistes. Lògic tenint en compte la seva alçada, però millorable. Sense pensar en els més ràpids a aixecar-se, només que s'acosti a Asafa Powell (bronze ahir), també jamaicà però més pur tècnicament i que no s'entrena amb Mills, Bolt encara esgarraparia una centèsima més.

"Tot és possible. Crec que puc córrer en 9.4 [vol dir entre 9.40 i 9.50], que m'aturaria en aquest crono, seria el meu sostre", va indicar Bolt a l'agència France Presse. En tot cas, hipòtesi que ningú s'atreveix ara ja a negar.

Ara els 200 i el 4x100

Com una altra: repetir la gesta de Pequín. Perquè dimarts comença Bolt el seu camí als 200 metres, on es tornarà a trobar Tyson Gay; la final és dijous. I encara entre divendres i dissabte tocarà el relleu curt, els 4x100, altre cop amb rivalitat entre jamaicans i nord-americans.

De moment la primera fita és de tal magnitud que descol·loca. A banda de la dada inimaginable de posar el 5 en el lloc de les dècimes, o que cinc corredors van acabar per sota de 9.94, cal dir que Tyson Gay, el teòric rival temible, va fer la cursa de la seva vida, amb rècord dels Estats Units inclòs, en rebaixar el seu registre de 9.77 a 9.71. Però a partir del metre 30 de cursa mai va estar a prop de Bolt. "És increïble, m'haig de donar per vençut, he corregut com mai", va encertar a dir l'aclaparat però elegant velocista de Kentucky. Gay havia alimentat la rivalitat amb Bolt, amb qui només havia coincidit en uns 100 metres fa un any a Nova York.

Tercer va entrar Asafa Powell, per fi a bon nivell (va fer marca personal de l'any amb 9.84) en una gran cita. Menció també per al quart, l'antiguà Daniel Bailey, que és company d'entrenaments de Bolt, però que li és antitètic: fa 1,79 metres.

Ja s'ha dit, però cal insistir-hi: aquest és el secret, l'alçada. Combinada amb qualitat muscular i de fibres. Tots els velocistes fan unes 25 gambades per arribar a la màxima velocitat, tot just passada la meitat de cursa; quan Bolt fa la gambada 25 ja n'ha cobert dos terços.