Una setmana de tempesta i tothom a l'expectativa de quin és el següent pas. El millor jugador de la història de l'Espanyol està a les portes de l'adéu i cal decidir-ne les formes.

Raúl Tamudo va tornar a entrenar amb el grup i al vespre es produïen les converses entre el representant, Tomás Durán, Daniel Sánchez Llibre i el secretari tècnic, Ramon Planes. Xerrades per aclarir conceptes, cercar la pau i una bona sortida, sigui immediata o al mercat d'hivern.

Tamudo va entrenar-se a Sant Adrià amb el seu pare seguint-ne les evolucions. Dies difícils que reclamen suport. El davanter no sap si està vivint l'última setmana a l'Espanyol, si bé tot apunta que el culebrot s'allargarà un xic més.

Ningú vol fer el primer pas en la decisió que tots volen i no s'atreveixen a formular: rescindir el contracte. I el club tampoc no està disposat a pagar.

Pochettino, no a Tamudo
Així, les dues converses d'ahir entre representant, president i secretari tècnic van servir per posar pau després de l'intercanvi de retrets i documents de la setmana anterior. I poc més. La sortida més digna seria trampejar el temporal, aguantar fins al mercat d'hivern, potser amb algun partit disputat pel mig per acomiadar-se, i passiu-ho bé amb destí a l'estranger.

El problema és que la relació entre Tamudo i Pochettino també és nul·la, així que no serà fàcil aguantar fins a desembre o gener. El vincle entre tècnic i jugador s'ha trencat pel conflicte de la capitania. L'opció de rescindir contracte està doncs present, però és una solució que haurà d'aparèixer en pròximes converses perquè ahir ningú es va atrevir a fer el primer pas.

La jornada també va comportar l'aparició d'una de les veus que restaven: el capità. De la Peña va moure's en l'equidistància de qui és amic íntim i alhora veu d'un col·lectiu i un club. El càntabre va confirmar que Tamudo va demanar permís per no anar a Cornellà diumenge, va considerar que el final de cicle eren "coses del futbol, després em tocarà a mi, els joves empenyen" i va demanar un final de culebró ràpid i positiu. "Quan passi el temps serà recordat com el millor de la història de l'Espanyol. Com a amic, espero que tot això acabi en anècdota i, quan hagi de marxar, ho faci com mereix, per la porta gran", va demanar. Serà així?