Tres clubs de la lliga espanyola ja han fet saber a l'Espanyol que volen fitxar Nico Pareja per a la pròxima temporada. L'Atlético de Madrid, el València i el Sevilla han posat el focus en el central argentí, a qui consideren una peça molt interessant a causa de la seva experiència, la seva edat i la seva total adaptació a la lliga espanyola.

Els contactes entre els clubs esmentats i l'Espanyol s'han produït al més alt nivell i la resposta, en tots els casos, ha estat la mateixa: 10 milions d'euros per començar a negociar. Ara per ara, encara no han presentat cap oferta en ferm, però s'espera que en els pròxims dies converteixin les intencions en paper. Dels tres candidats, el València i el Sevilla són els que van al davant en la cursa, atès que els negocis entre l'Espanyol i l'Atlético no han estat gaire sucosos.

Pareja, que té 26 anys i s'ha quedat a les portes d'anar al mundial de Sud-àfrica, s'ajusta a les necessitats de clubs amb perfil europeu com els que el pretenen. L'Atlético no ha acabat d'encertar-la en la posició de central. Amb Juanito i Pablo en la recta final de la seva carrera i amb Perea i Ufjalusi sense acabar de convèncer, Pareja és el jugador escollit per fer parella amb Domínguez, la perla atlètica sorgida del planter.

El València necessita completar la nòmina de quatre centrals i ha apostat per Pareja gràcies als informes del seu director esportiu, Fernando Gómez, un dels tècnics que més ha vist l'Espanyol aquesta temporada.

El Sevilla s'ha afegit al carro en els últims dies. La greu lesió de Dragutinovic obliga a reforçar un eix central que ha trobat solucions d'emergència, però que necessita consolidació i un alt esperit competitiu, condicions que Pareja assegura al cent per cent.

L'Espanyol va pagar 4,7 milions a l'Anderlecht per poder fitxar el jugador amb la lliga 2008/2009 ja començada i gairebé en el darrer dia del mercat d'estiu. L'acord de compra incloïa que el 50% dels drets del jugador són propietat de Daniel Sánchez Llibre, que va aportar la xifra necessària per fitxar-lo.

En cas que finalment sigui traspassat, el president recuperaria la seva inversió i els beneficis de l'operació serien reinvertits a fitxar o bé serien destinats a regular la situació econòmica.