La tensió a Can Barça ja no és al camp. Hi va ser fins a la final de la Champions, però d’allà va sortir als carrers on es va celebrar el triplet, i va abandonar els carrers per refugiar-se en la discreció dels despatxos, on durant els pròxims dos mesos es prepararà la pròxima temporada.

El Barça va culminar la seva temporada fa tres dies a Roma i el partit d’ahir a Riazor, l’últim oficial de la temporada, tan sols era l’excusa perfecta per fer després una costellada..., perdó, una mariscada per acomiadar com es mereix una campanya tan memorable.

El partit dels blaugranes va ser de baixa intensitat, com era d’esperar. L’empat final (1-1), el debut de Botía a la segona part i el gol d’Eto’o, el que fa 30, quedaran per a l’estadística oficial, però la realitat és que fa molts dies que tot –resultats, rècords, pichichis– va quedar relegat davant la possibilitat d’atrapar els tres títols. I des de llavors, res més no ha importat, fins al punt que del 2-6 del Bernabéu cap aquí, el Barça només ha guanyat la final de Copa davant l’Athletic i la de la Champions davant el Manchester.

La temporada, avui sí, ja és història, una història grandiosa, inoblidable, referencial, però història, i ara el que ocupa al club és preparar bé la pròxima temporada, perquè aquest equip no perdi competitivitat la temporada que ve, a partir del 16 d’agost, en què disputarà el seu primer partit oficial (Supercopa).

Guardiola –que ahir s’ho va mirar des de la grada per sanció– i Txiki es van reunir abans d’ahir. L’objectiu és fer “una plantilla gran i competitiva”, en paraules del secretari tècnic ahir a Riazor. “Fins al 31 d’agost serà la nostra feina. Hem de tornar a fer-ho bé per mantenir el nivell”.

Hi haurà moviment
Txiki va ser bastant clar admetent que hi haurà moviment i que les decisions que afecten l’actual plantilla blaugrana estan “pràcticament preses”. Aquestes decisions podrien afectar alguns dels jugadors que van sortir ahir a l’onze titular, com ara Sylvinho, Martín Cáceres, Gudjohnsen, Hleb, Bojan i fins i tot Eto’o.

En aquest sentit, el mateix Gudjohnsen va deixar totes les portes obertes: “primer vull sentir el que pensa l’entrenador i després decidir”. Sigui ell o no un dels afectats, el secretari tècnic va parlar sense gaires embuts: “S’han de moure peces. Hi ha possibilitats de millorar i ho intentarem. Passaran coses, però no vull dir res més. Explicarem fets i no voluntats”.

Aquest serà el tema central del juny i juliol. El d’ahir era el marisc. Va pagar l’entrenador.