La serp multicolor del gran grup, la caravana única de 20 km i 300 vehicles, el jersei groc més preuat del món, el Tour de França, arriba avui a Catalunya per recórrer 181,5 km entre Girona i Barcelona. Amb un dur final a l’Estadi Olímpic, la capital catalana rebrà la llegendària cursa, encara més carregada de simbolisme per l’emocionant i incert retorn de Lance Armstrong, l’únic ciclista que la carrera no ha derrotat. Està a 22 centèsimes del liderat, però com està realment? El texà és a l’epicentre de la prova, totes les mirades l’avaluen i els experts inflen la incògnita.

A punt de fer 38 anys i després de més de tres temporades retirat, el miracle Armstrong ja és un fet, amb dues etapes de protagonista, però no començarà a quedar definit fins a l’alta muntanya, que arrenca demà amb l’ascensió a Arcalís. Avui n’hi podria haver un tast a Montjuïc, amb el liderat de Fabian Cancellara tan penjant d’un fil que res és descartable. El nord-americà vol vestir-se de groc i potser aquesta tarda en tindrà l’última oportunitat de la seva vida. O potser no.

“Girona, com a casa”
Sigui com sigui, Armstrong gaudirà avui de la motivació afegida de sortir de Girona, on va viure i preparar cinc dels seus anys gloriosos –del 2001 al 2005– a la ronda francesa. “M’hi sento com a casa”, va afirmar ahir. “Estic encantat de tornar-hi. La gent aquí és amable i divertida”, va afegir l’heptacampió, que va qualificar l’etapa d’ahir, fins a Perpinyà, d’“interessant i complicada”. El vent va tornar a fer acte de presència i el pilot es va partir en dos a 60 quilòmetres de meta. Aquest cop cap favorit es va quedar despenjat. Deu quilòmetres després tots els ciclistes estaven reagrupats, mentre al davant anava fructificant una escapada de sis corredors, amb l’inefable Thomas Voeckler de guanyador final per pocs segons. El francès va tenir temps de saludar i repartir petons a Perpinyà.

L’emblemàtica ciutat de la Catalunya Nord es va engalanar com avui ho farà Barcelona i a bona part del recorregut s’hi van poder veure moltes senyeres reivindicatives, multiplicades a través de la televisió. És la ressonància del Tour. Per això avui les carreteres catalanes s’ompliran de gent per veure l’esdeveniment, per presenciar de prop la prèvia de la batalla d’Armstrong i Alberto Contador, i Barcelona intentarà una onada humana groga.

És l’espectacle del ciclisme, un esport amb molts practicants a Catalunya però gairebé sense elit professional –només hi ha dos corredors catalans al Tour, Joan Antoni Flecha i Eduardo Gonzalo– i que avui pot fer un primer passet perquè això canviï.