Semblen el mateix, però no ho són. L'esperança blaugrana i la il·lusió madridista mesuren les forces avui. La diferència, registrada en els diccionaris, diu que l'esperança se sosté des de la possibilitat certa de complir un desig. La il·lusió, en canvi, neix d'un engany dels sentits. El futbol, però, es desmarca de sensacions i de l'obligació d'impartir justícia. Deixa oberta la porta de les possibilitats...

Tota mena de lideratges es posaran en joc aquesta nit de celebració culer per 110 anys de vida. Més enllà de l'orgull de batre el gran rival, la victòria regalarà el cim de la classificació. En el cas del Barça, serà recuperar la condició de llum del tren de la lliga, perduda en la visita desafortunada a Bilbao. Per al Madrid, el triomf significarà una mínima fugida endavant de quatre punts.

Estadístiques al marge, el clàssic també és riquíssim en xocs conceptuals. Enfrontarà models, maneres d'entendre el futbol, formes de jugar i identitats. El retorn de Florentino i l'eclosió definitiva del planter que va engendrar el nuñisme –amb Xavi, Iniesta, Puyol i Messi com a figures exponencials– i van continuar els seus successors esculpeixen com mai el perfil dels dos gegants.

El Real Madrid arriba al Camp Nou com un líder de fang. Les crítiques que rep periòdicament el seu entrenador, Manuel Pellegrini, així ho corroboren. El xilè és honest. Podria agafar-se al lideratge per rebatre els crítics, però reconeix, en canvi, la falta d'harmonia d'un equip en construcció. Enorme i misteriós, el món del futbol relativitza l'estadística quan el camí per trobar el resultat és confús i presoner de l'atzar. Les sensacions que desprèn el líder el col·loquen per sota el seu rival.

Després de la relliscada a Bilbao, el Barça va obtenir contra l'Inter l'impuls que necessitava en l'antesala del clàssic. L'equip va emetre les vibracions de sempre. Va tornar a oferir una clara sensació d'imbatibilitat contra el campió d'Itàlia, un convidat de pedra, lligat de mans i peus com un equip amateur.

Futbolísticament, les bones notícies es van multiplicar en la ressaca del duel contra els de Mourinho. Iniesta va millorar la imatge d'impotència de San Mamés i Busquets, molt baix de forma darrerament, es va sumar a l'orquestra contra l'Inter com si fos un veterà.

Guanyada a priori la batalla de les sensacions, el barcelonisme prega a la lògica; vol que avui s'obri el miracle d'allò raonable: «Que aquesta nit, si us plau, guanyi el millor», resa el culer, segur que un desert de precisió i joc del bo separa el seu equip de l'etern rival.