Sis mesos i dos dies després de la final de Roma, Cristiano Ronaldo va tornar a comprovar que se li ennuega el Barça. El portuguès, que havia promès marcar entre quinze i vint gols al conjunt blaugrana, ho haurà de continuar intentar. Al seu favor té que és jove. En contra, que el conjunt de Guardiola li té presa la mesura. Malgrat que no va fer un mal partit, va tornar a sortir amb la cua entre les cames en una nit que, igual que en l'anada de la semifinal de la Champions fa dues temporades, també trigarà a oblidar. Si aquell cop va ser el penal que va errar, ahir li donarà moltes voltes a una jugada que va malbaratar en el minut 20. Es va plantar sol davant Víctor Valdés, però el de l'Hospitalet va fer una intervenció meritòria. Fins aquell moment, Cristiano s'havia mostrat amb moltes ganes, creant problemes a Alves en la banda i incorporant-se amb criteri des de la mitja punta. Però no marcar el primer dels 10 o 20 gols que diu que farà al conjunt blaugrana va fer que comencés a protestar-ho tot. Va ser simptomàtic que Iniesta, a punt d'arribar al descans, li manés callar quan protestava una falta. No és habitual veure el de Fuentealbilla en aquestes guerres, però va ser un bon toc d'atenció a un jugador que ha de començar acostumar-se als banys d'humilitat que li provoca el Barça cada cop que es troben. En la segona part, tota la seva aportació va ser forçar la primera targeta de Busquets i una rematada que va enviar alta (65') just abans que Pellegrini l'enviés a la dutxa. El canvi era pactat. El Madrid no volia córrer riscos, i malgrat que Ibra ja havia obert el marcador va ser substituït. Ho va fer fortament xiulat per un Camp Nou –els càntics en contra seva van ser una constant– que continua tenint de Portugal bona part dels enemics irreconciliables. Cristiano, mentre caminava, segur que recordava la jugada errada com ara les dues anticipacions de Puyol i Piqué quan es disposava a armar la cama dins de l'àrea.

Messi ha fet sis gols al Madrid en set partits; Cristiano, cap en quatre al Barça