Orgullosa del Barça del triplet, l'afició, a banda d'animar, va aprofitar la visita del Madrid per presumir d'equip i de projecte. «Real compra, Barça cria», deia una pancarta amb referència a les inversions milionàries de Florentino i al predomini del planter en la plantilla del Barça. Uns altres aficionats optaven per la via de la reivindicació. «Catalunya is not Spain» i «Sí a la consulta popular per a la independència» es va llegir a les grades en el moment en què l'estadi oferia un espectacular mosaic amb dues dates inoblidables en la història del club: el 1899, l'any de la fundació, i el 2008, el del triplet.

Un cop tancades les festes inicials, bona part de l'atenció de l'afició es va centrar en les decisions d'Undiano Mallenco. Com havia succeït la temporada passada amb Juande Ramos a la banqueta, el Madrid va recórrer a un alt nivell d'agressivitat per frenar el joc combinatiu del Barça. Les faltes, sobretot a jugadors creatius com ara Messi i Iniesta, i les contínues pèrdues de temps d'Iker Casillas van trencar el ritme del partit, i qui ho va permetre va ser el col·legiat Undiano Mallenco. Tot i que no va prendre cap decisió determinant, tant els jugadors com el públic van protestar per la falta de contundència de l'àrbitre; curiosament, el mateix que havia dirigit el 2-6 del Madrid-Barça de la temporada passada. Undiano Mallenco va ser molt permissiu, especialment amb les faltes que va rebre Leo Messi, que va acabar el partit amb els turmells estomacats. La primera targeta, de fet, va tardar 33 minuts a aparèixer –per una acció d'Arbeloa–, i l'expulsió del jugador blanc Lass Diarra va arribar en els minuts finals, després d'una falta terrible del francès. Més rigorós va ser, en canvi, a l'hora d'amonestar Busquets amb dues grogues que el van enviar cap a la dutxa.