Feia poc menys d'un any que el Barça havia superat el Real Madrid al Camp Nou. Un any especialment dur per a Royston Drenthe. En aquell 2-0 marcat pel duel d'estils entre Guardiola i Juande Ramos, l'holandès hauria pogut canviar radicalment el signe del partit en els primers minuts, amb una ocasió claríssima que va desfer providencialment Valdés. Drenthe, que durant la setmana havia reconegut que aquella jugada de la temporada passada va frenar la seva progressió en el Madrid, va veure ahir el clàssic des de la banqueta, mentre que Valdés va tornar a ser decisiu en un guió de partit ben similar. El porter sol aparèixer poc, ben protegit per un equip que es basa en la possessió de pilota i que concedeix poques oportunitats al rival, però quan se'l necessita, hi és. Sobretot en les cites més importants: les finals de París i Roma, el clàssic del Camp Nou de la temporada passada i també el d'ahir. En el minut 19, la seva aturada d'una rematada de Cristiano Ronaldo, que havia rebut sol després d'una gran jugada de Kaká, va mantenir el partit igualat i va evitar un gol que hauria reforçat l'aposta del Madrid. Va treure el peu dret i va desviar la pilota a córner quan la grada ja lamentava el gol. Amb avantatge en el marcador, el Madrid, potentíssim en el contraatac, ho hauria tingut tot a favor, però Valdés va esmicolar aquest escenari. Només un minut després de la rematada de Cristiano, Kaká va rebre una pilota llarga i el porter blaugrana va desfer un altre cop l'ocasió visitant sortint fora de l'àrea i allunyant la pilota quan aquesta ja arribava als peus del brasiler.

El fantàstic clàssic de Valdés arriba, curiosament, en aquesta part de l'any en què els premis individuals solen omplir planes de diari. Uns premis en què el blaugrana mai no apareix enlloc. I al davant d'un rival, Iker Casillas, que sí que sol acaparar elogis, i que li ha barrat les portes de la selecció durant molts anys. En el clàssic, el porter blanc també va tenir una bona actuació, ja que no va poder fer res per evitar l'1-0 i va aturar una rematada claríssima de Messi. Però se'n va anar del Camp Nou derrotat. Valdés, per la seva banda, es manté aliè a aquest debat i continua responent amb aturades com les d'ahir i amb triomfs col·lectius a la falta de mèrits que li sol atorgar el món del futbol.