Sí, les coses costen. Pep Guardiola va insistir un altre cop en el que pot semblar una obvietat: que les coses costen, que s'ha de treballar, que no es guanya amb facilitat, encara que el Barça sigui el millor del món. «A vegades és difícil insistir en el mateix: que som el Barça, però que tot costa molt. Cal felicitar els jugadors, perquè els mexicans juguen molt bé, són molt dinàmics i jugaven amb cinc al darrere, que és molt diferent al que ens trobem durant tot l'any. I ens ha costat una estona adaptar-nos-hi. A més, ells són bons, són ràpids, la toquen bé.» Admirador del futbol mexicà, Guardiola va voler donar mèrit al triomf aconseguit i va comentar amb sinceritat a un periodista: «No comparteixo la seva opinió si diu que nosaltres hem començat el partit relaxats. Els contraris juguen, et poden guanyar. I durant un matx tens moments millors i pitjors. Tot costa. En línies generals, no ha estat un partit meravellós, però hem estat millors i per això hem guanyat.»

En ser preguntat sobre si l'ensurt de l'Atlante podria servir per motivar els jugadors amb vista a la final i evitar que es relaxessin, com el 2006, Guardiola va ser prou clar: «Jo el 2006 a Tòquio no hi era, així que no sé què va passar. Ara, si els jugadors no pensessin que les coses valen un esforç, que s'han de fer bé, no faríem res. Ells saben que tenen una pàgina reservada per a ells, la d'assolir-ho tot en un any, que no ho ha fet ningú. El partit perillós era aquest, un partit trampa. Jo els conec, els mexicans, de jugar-hi, i sé com son. Estic molt content.» Ara bé, el tècnic català va admetre que haver de guanyar remuntant no és una bona opció: «Preferiríem no començar així una semifinal o una final, però els jugadors han fet un pas endavant.»

I, per escalfar la final, Guardiola va lloar l'Estudiantes: «Té molts punts bons, no punts dolents. Els vaig veure grans coses. Si van guanyar la Libertadores anant a jugar al Brasil, és que són bons. Jo només sé que serem campions si ho fem molt bé. Si no, ells poden endur-se el títol.» I per guanyar, toca «recuperar la gent»: «A veure si tenim l'encert, perquè les ganes sí que hi són.» I tant és, el cansament: «En aquests moments, la ment pot amb tot si somiem a guanyar-ho tot. I així serà. En una final, el cansament no existeix, tot és mental.»

EL PARTIT

L'ESTUDIANTES