Els genis decideixen partits. Els genis transformen els diners que costen en punts i gols per als seus equips. I per fer-ho, tenen diversos trucs. A vegades, inventen gols impossibles amb classe, amb categoria. Altres cops es disfressen de jugador normal i corrent per fer gols amb un pèl de sort. Però la sort somriu a qui la busca. I si somriu a algú que ja va néixer amb unes condicions increïbles per jugar a això del futbol, la combinació és espectacular. Ahir, Messi va ser més polivalent que mai. Tant per les posicions on va jugar, com per la manera d'afrontar una defensa tancada. I per la manera de marcar dos gols. Dos gols importants per evitar una derrota en el setè partit d'aquesta temporada en què Messi marca com a mínim dues vegades.

Ahir, Lionel Messi va mantenir viu el Barça amb uns gols clau. Primer, amb una falta absolutament deliciosa, quan faltava poc pel descans. La va picar amb delicadesa, fent flotar la pilota, que en lloc de dirigir-se amb violència cap a la porteria de Diego Alves, va volar suaument, en càmera lenta, perquè tothom pogués observar la creació de la cama esquerra del geni argentí. El 2 a 2, en canvi, el marcarien molts jugadors. Un gol de davanter centre, de davanter llest, que és on toca, de murri, d'entremaliat, propi d'aquells davanters que no tenen la capacitat de crear gols del no-res, i es busquen la vida dins de l'àrea aprofitant que van néixer amb molta sort. Messi té les dues coses. S'inventa gols impossibles, i també té sort. Per això torna a ser el màxim golejador de la primera divisió –ja ha fet 19 gols en 22 partits, dos més que David Villa–. Per això és el millor jugador del món.

Inicialment, Messi va ser aquell jugador de categoria del qual s'espera alguna cosa meravellosa cada cop que es troba amb la pilota. Imitant el que es va veure contra al Màlaga al Camp Nou, inicialment l'argentí es movia al darrere d'Ibrahimovic, com a mitjapunta, cedint les bandes a Iniesta i Messi. Però en el futbol, no hi ha res d'estàtic, i menys al Barça. I menys quan parlem de l'argentí, que arribava amb els turmells encara adolorits pels cops rebuts dimecres a Munic, però que no es va amagar pas. Especialment en el segon temps, quan va recol·locar-se a la gespa per la banda dreta, per crear complicitats amb Dani Alves. Aquí va presenciar l'expulsió d'Ibrahimovic, fet que va canviar els papers dels actors. A partir d'aquest moment, Messi, a més de qualitat, va ser tot caràcter, donant la cara constantment. No es va amagar mai, i quan l'equip no aconseguia o no sabia entrar dins de l'àrea, ell ho intentava en jugades individuals sense fi, jugades en què solia acabar topant amb la defensa local, que posava fins a tres jugadors a sobre seu. Però tant fa, Messi va aconseguir dos gols que de ben segur no el deixen satisfet, ja que no van servir per guanyar. Dos gols més. 19 en lliga i 10 durant el 2010. Unes xifres espectaculars de l'home que més marca en aquest Barça. De l'home que més marca en aquesta lliga.

El primer gol és una obra d'art, el segon, una prova del caràcter del jugador quan tot semblava complicat

Per setena vegada en aquesta temporada, va marcar més d'un gol en un sol partit