El setembre del 2007, Norman Foster va presentar la maqueta del que havia de ser el Camp Nou del futur. Dos anys i mig després, sembla complicat que aquell projecte valorat en uns 260 milions d'euros es porti a la pràctica, almenys amb la monumentalitat amb què es va dissenyar. En aquells moments, el club confiava poder cobrir el pressupost amb la requalificació del Miniestadi, però amb l'actual crisi immobiliària els números no acaben de quadrar. Les estimacions fetes des de l'administració pública i des del club sobre les possibles plusvàlues de l'operació difereixen molt, però fins i tot els membres de la junta actual reconeixen en privat que amb els diners que traurien de la venda d'oficines, habitatges i pàrquings, només n'hi hauria prou per construir un Palau més modern i el nou hotel situat a la travessera de les Corts –en aquest últim cas, però, també es preveu la possibilitat d'arribar a un acord amb alguna cadena hotelera perquè es faci càrrec de la construcció a canvi de poder gestionar l'hotel durant una quantitat d'anys determinada–. Sigui qui sigui el nou president del Barça a partir del 13 de juny, doncs, haurà d'anul·lar o de reformular el projecte.

A banda del que puguin opinar altres precandidats, que tampoc semblen gaire favorables al projecte, la junta actual estudia alternatives, sobretot tenint en compte que Foster només ha explicat les línies mestres del seu estadi ideal i que ni tan sols ha arribat a presentar un avantprojecte detallat. Sí que va deixar clar de bon començament, en canvi, que 30 milions d'aquests 260 se'ls quedaria en concepte d'honoraris. Una opció és convèncer l'arquitecte perquè reformuli la idea inicial i l'ajusti a un pressupost més modest. També hi ha la possibilitat de fer una remodelació totalment diferent a la prevista, més austera, i proposar a Foster que s'encarregui només d'una part emblemàtica de l'estadi que li doni prestigi internacional i imatge de marca. Fonts del club asseguren que no hi ha cap clàusula concreta que els obligui a indemnitzar Foster en una situació com aquesta, però que tampoc voldrien donar motius al reputat arquitecte perquè els pogués demandar per danys i perjudicis.

L'altra opció que preveu la junta actual és la de buscar noves fonts d'ingressos per no haver de renunciar al projecte. En aquest sentit, el director general, Joan Oliver, va explicar després de la comissió delegada d'ahir que no es descarta arribar a un acord amb alguna empesa privada de renom perquè exerceixi de patrocinador de l'estadi. La intenció seria imitar el model d'estadis nord-americans com ara el dels New York Yankees. En aquest cas, una empresa privada –el Bank of America– es va convertir en benefactora de les instal·lacions amb una aportació d'uns 15 milions d'euros per temporada i va tenir de diversos avantatges però no va obligar el club a canviar el nom de l'estadi. Un model diferent al d'estadis europeus com ara l'Allianz Arena de Munic. En aquell cas, l'asseguradora Allianz va finançar una tercera pat del pressupost de construcció –força similar al de Foster– a canvi dels drets de denominació de l'estadi fins a l'any 2021. La directiva blaugrana, però, creu que una fórmula com la del Bayern no cauria gaire bé entre la massa social i que mantenir la denominació de Camp Nou ha de ser prioritari.