El 1989, el Nàpols i l'Stuttgart jugaven la final de la copa de la UEFA. Al final del partit d'anada, jugat a l'estadi de San Paolo, els periodistes locals van acostar-se a l'home que havia fet l'únic gol dels visitants, un davanter alemany, per saber les seves impressions. I aquest va contestar en italià. De fet, va contestar amb accent napolità: «Com a mig napolità que sóc, és especial jugar contra el Nàpols. Ara, estic segur que aixecarem la final en el partit de tornada.» Es va equivocar, però, aquell dia un diari local que va afirmar: «A Nàpols vivim dies tan bonics que fins i tot els davanters rivals a Europa són napolitans.» Concretament, era fill de napolitans. Era Maurizio Gaudino, davanter de referència de l'Stuttgart dels anys vuitanta al costat d'un jove Jürgen Klinsmann. Un home, Gaudino, que actualment és representant de jugadors, amb futbolistes en cartera com ara el bielorús Aleksandr Hleb, per exemple.

Des de la dècada dels cinquanta i seixanta, milers d'italians van marxar a Suïssa, Alemanya i Bèlgica a treballar. Encara ara els italians són un dels col·lectius d'immigrats més nombrosos d'Alemanya, i és normal veure fills d'italians nascuts a Alemanya triomfant en equips de la Bundesliga. Gaudino va ser –juntament amb l'actual tècnic de l'Hamburg, Bruno Laddabia, i Hansi Müller– un dels italoalemanys de més èxit als camps de futbol. I Hansi Müller, un migcampista de toc 42 cops internacional que va fracassar a l'Inter, també havia triomfat a l'Stuttgart, on havia nascut.

Ara s'obre pas una nova generació i un altre cop Stuttgart parla italià. Es el cas del jove que s'ha apoderat d'una plaça en la defensa de Christian Gross, Stefano Celozzi. És un lateral de 21 anys internacional en categories inferiors amb Alemanya, format al Bayern de Munic i amb una gran progressió. «Amb ell em puc entendre en italià, cosa que ajuda. És un bon jugador, m'ha sorprès perquè no el coneixia», admet l'altre lateral, Cristian Molinaro, que curiosament és el primer jugador italià que obté una plaça de titular en el rival del Barça, tot i que anteriorment molts homes amb sang italiana ja hi havien jugat. «Aquesta ciutat és plena d'italians. Bé, d'italians, n'hi ha a tot arreu, però aquí a Alemanya n'hi ha molts. Amb bons restaurants, per sort», comenta Molinaro, que ha anat a espetegar una de les ciutats amb més italians d'Alemanya: hi ha un consolat, una ràdio en italià, centres culturals i jugadors amb cognom italià de futur com ara Celozzi i el davanter del filial Felice Vecchione.