El segon contra el tercer en la lliga, amb la pressió d'haver de recuperar el lideratge després de l'empat d'Almeria. I el Barça va sortir a la gespa amb l'onze més casolà de la temporada, amb vuit homes formats a la Masia. Només Milito, Maxwell i Dani Alves no s'han fet homes a l'ombra de la bandera blaugrana, a l'ombra de la Masia, que acull els somnis de tants joves. De fet, si Carles Puyol no hagués estat baixa de darrera hora per uns problemes a l'esquena, potser hauríem vist un onze amb nou futbolistes formats a casa, però sense el capità va ser Milito el company de Gerard Piqué a l'eix de la defensa. L'argentí va demostrar que continua recuperant el ritme a passes de gegant i va firmar un bon partit al costat d'un Piqué que tot i alguna errada en la sortida de pilota va ser qui va posar el caràcter que sol posar Puyol.

L'onze que controlava des de la llotja Guardiola, i des de la banqueta un seriós Tito Vilanova, era tot casolà de la defensa cap endavant. Sergio Busquets donant equilibri; Xavi i Iniesta encarregats de l'ordre i de marcar el ritme, i oberts a les bandes, Bojan i Pedro. Pel mig, Lionel Messi. Al final, va ser el jove de Linyola qui va jugar d'entrada, però no va tenir el dia. No es va entendre gaire bé amb Iniesta i Maxwell, que queien a la mateixa banda esquerra. Quan ell traçava una diagonal, no el veien. I quan li marcaven l'obertura a l'espai, tirava cap endarrere. Al final, va ser substituït en el descans per un Henry que sense jugar un partit increïble va fer més feina, exigint molt a la defensa del València i connectant a la perfecció amb Lionel Messi. Quan el partit ja estava sentenciat, un novè futbolista format al planter, Jeffren, va afegir-se a la festa.