La veritat s'amagava en la samarreta que lluïen els futbolistes del Barça després de guanyar el mundial de clubs: «Tot guanyat, tot per guanyar.» Sí, tot i haver alçat sis copes en els últims mesos, encara queda molt per guanyar. Tot per guanyar. El repte d'aquest Barça és ser el primer equip des del Milan del 1990 a revalidar el títol de campió d'Europa, i ser el primer des de l'Ajax del 1972 a guanyar-lo a l'estadi del seu etern rival. I la massa social així ho va fer saber als jugadors en celebrar el triomf contra l'Stuttgart imaginant-se ja en caravana cap a l'estadi madridista. Un repte en majúscules, històric, que permetria a l'afició recordar tota la vida una època daurada en què un equip convertia en or tot el que tocava.

El Barça, però, no és el rei Mides. Si guanya, és perquè treballa de valent i té talent. Dos elements necessaris en aquesta competició, com també cal tenir una mica de sort. Si el Barça té sort, avui es trobarà un quadre afortunat en el sorteig dels quarts de final. Sorteig en què també es decideixen els emparellaments de la final. I si el campió no té sort, haurà de donar-ho tot, com ja va fer la temporada passada, quan no tenia un quadre fàcil amb el Bayern i el Chelsea amb la tornada a fora. I el Manchester United en la final. I, malgrat tot, l'equip va perseverar. Perquè aquest és un dels secrets de l'equip d'en Pep Guardiola.

Si el barcelonisme no pot deixar de pensar en l'escenari de la final, els jugadors són més prudents. Després del partit de dimecres, homes com ara Iniesta, Víctor Valdés i Puyol deixaven clar que si un equip s'ha classificat per als quarts de final, és que «té talent». Només Iniesta anava més enllà deixant clar que prefereix la tornada a casa. Henry, per la seva banda, va reconèixer que no vol ni veure l'Arsenal, però no per raons esportives, sinó per sentimentals, ja que és on va viure els millors anys de la seva carrera. I Pedro deia que no vol trobar-se ara amb el Manchester United d'Alex Ferguson. Guardiola, per la seva banda, pensa en el Saragossa, i un cop tinguem rival, ja hi pensarà valorant-lo tal com toca. Centrant-se en el rival i no pas en la final del Bernabéu. El president Joan Laporta, per la seva banda, no va poder estar-se en els comentaris en declaracions en la COPE: «Hauria estat morbosa una final entre el Barça i el Madrid. Ara crec que si arribem a la final jugarem a casa, i això ens pot esperonar». Txiki Begiristain en canvi, va afirmar que «estem forts i si volem ser campions hem de guanyar-los a tots. Però jo preferiria evitar el Manchester United. No m'agradaria trobar-me amb qui va ser el nostre rival a la final de la temporada passada, per la motivació que poden tenir. L'ideal seria afrontar els segons partits de l'eliminatòria a l'Estadi. L'any passat vam tenir mala sort i vam jugar les tornades a Munic i a Londres». El secretari tècnic afegeix que «no em fa por enfrontar-me a equips com l'Arsenal o el Manchester United, perquè serien grans espectacles. Els francesos són equips que juguen bé i tenim l'experiència del Lió en l'anterior temporada. Respecte el Bayern, no crec que un equip de Van Gaal vingui a tancar-se, no ho veig viable.»

Els rivals, per historial, no semblen tan durs com la temporada passada. La presència d'equips amb un palmarès internacional reduït com ara els dos francesos i el CSKA però, no hauria de significar un quadre senzill. Per nom, tant del club com dels jugadors, tocaria evitar el United i l'Inter, així com el Bayern i l'Arsenal. Toqui qui toqui, parlem de set rivals que, segurament, ja tenen clar que no volen ni veure el Barça de Guardiola.