El que no poden fer els rivals, aturar-lo, va estar a punt de fer-ho un mal de queixal que durant els últims dies l'ha fet patir de valent. Messi es presentava a La Romareda minvat físicament i amb un flegmó que el convertia en seriós dubte. L'argentí, però, no estava disposat a aturar-se. Es va vestir de curt i va saltar al camp amb la intenció de liderar un equip que el necessita com l'aire que respira. L'últim mes de competició que està fent l'argentí és digne d'enregistrar-lo i guardar-lo en qualsevol hemeroteca. Onze gols en el últims cinc partits deixen clara la transcendència d'un davanter que –per molts defenses que li posin i per molts flegmons que li surtin– no està disposat a aturar-se. Amb els tres d'ahir n'ha marcat 25 en la lliga (és el màxim golejador del campionat) i supera els 23 que va aconseguir la temporada passada en la mateixa competició. Malgrat que s'ha passat mitja lliga assegurant que el Pitxitxi no és un objectiu, l'argentí ja pot pensar a fer lloc a la prestatgeria a la Pilota d'Or, el trofeu al millor golejador europeu i amb el que mantindrà una pugna dura amb Wayne Rooney. El que ha fet Leo en les últimes quatre jornades supera els límits d'un futbolista. El gol de la victòria contra el Màlaga (2-1), els dos de l'empat a Almeria (2-2), un hat-trick contra el València (3-0) i, ahir, de nou tres a Saragossa (2-4) per deixar clar que el millor futbolista del planeta vesteix de blaugrana. Ahir en un camp en condicions indignes, ell mateix va fabricar-se una nova victòria. Al cap de cinc minuts ja havia aplanat el camí de la victòria amb una rematada de cap precisa. De res va importar el seu estat físic (el mateix Guardiola va confirmar que dissabte ho havia passat francament malament), ni un camp feixuc, lent (amb serioses dificultats la pilota rodolava), on els jugadors tècnics pateixen de valent, ni un rival extramotivat amb ordres d'aturar-lo (Ponzio i els centrals el van intimidar tant com van poder), Messi quan té la pilota a prop l'únic que vol és encarar la porteria i fer entrar la bimba a la xarxa. Així va fer el segon –es va desfer de tres jugadors driblant-los de totes les maneres– i també un tercer que apagava els decibels d'una Romareda que (a contracor) va haver de canviar la ràbia per admiració. Si hi havia algun dubte, després que el Saragossa es fiqués en el partit amb dues urpades en una badada col·lectiva dels blaugrana, Messi va tornar a agafar la pilota, es va plantar a l'àrea i va fabricar un penal que apaivagava qualsevol intent d'empat. En aquest moment, Messi encara va ser més gran. Des de terra, va mirar a Ibra i li va dir que el xutés. Renunciava a fer més màgica encara la seva nit (hauria estat el seu primer pòquer de gols) perquè un company necessitat alliberés l'adrenalina i la desesperació que tenia. Va ser un gest, una acció que no pot passar desapercebuda i que marca la incidència i el tarannà del millor jugador del món. Leo no s'atura, i el Barça manté la il·lusió intacta.

Messi, que va cedir el penal a Ibra, acumula ja 25 gols en la lliga, dos més que l'any passat

Segon «hat-trick» en set dies de l'argentí, que ha fet onze dianes en els últims cinc partits