Està clar. Leo Messi no és d'aquest món. Ahir ho va tornar a deixar ben clar. Ni els contratemps el superen. Ni els flegmons, ni les infeccions a la boca, ni la febre són capaços d'aturar-lo. L'argentí va fer ahir un altre recital a La Romareda i ja en són uns quants de seguits en aquest 2010. Ho va guanyar tot l'any passat però en vol més. Viu per al futbol i ho demostra cada vegada que surt a un terreny de joc. Ahir va guanyar el partit ell sol amb tres gols, un de cada manera, demostrant que domina a la perfecció tots els registres del joc i que juga amb una superioritat insultant, com va demostrar en l'última jugada del partit quan les coses s'havien complicat per al Barça per dues errades puntuals i inacceptables en defensa i va decidir que no era qüestió que l'obra d'art que havia fet es fes malbé. Jugada maradoniana, penal forçat, partit guanyat i de retruc, ansietat d'Ibrahimovic aturada, perquè Messi és tan bon company com futbolista i va cedir al suec el llançament del penal.

El partit va començar amb sorpresa de Pep Guardiola en l'alineació. Arriba el tram decisiu de la temporada, els títols estan en joc i l'acumulació de partits en les properes setmanes serà gran. Paral·lelament, el Barça va recuperant futbolistes i això provoca que Guardiola comenci a fer rotacions. Ahir es va veure que el tècnic comença a pensar en tot el que espera a l'equip i va fer canvis en totes les línies. Puyol, que arrossega molèsties a l'esquena, es va quedar a la banqueta i va deixar que Piqué i Milito formessin el centre de la defensa en un camp que coneixen a la perfecció i on van formar parella ara fa uns anys. Al centre del camp, li va tocar descansar a Iniesta i es va apostar per més múscul amb Touré Yaya i Keita com a interiors. Davant, amb Messi recuperat del flegmó que l'havia fet ser dubte durant tot el dia, Guardiola va tornar a apostar per Ibrahimovic deixant a la banqueta Henry, que havia tingut molt bones actuacions en els dos últims partits. L'aposta, sumada al mal estat del terreny de joc, del que es va queixar el cos tècnic blaugrana abans de l'inici del partit, va provocar que el joc fos molt lent, extremadament lent i avorrit en la primera part. La gespa estava molt alta i seca, i la pilota no corria, i Touré Yaya i Keita no són ni Xavi ni Iniesta. Els dos africans necessiten molta més conducció, molts més tocs que els dos futbolistes del planter per fer arribar la pilota a la davantera. I si a tot això li sumes que el Barça es va trobar amb un gol molt aviat, el joc blaugrana en la primera meitat no va ser el que acostuma a practicar l'equip de Guardiola, que feia cara de pocs amics a la banqueta, disgustat amb la falta d'ambició dels seus homes, tot i tenir el marcador a favor, gràcies al gol de Messi en el minut 4 de partit. Era el 23è de l'argentí a la lliga, aquest de cap i després d'aprofitar una bona centrada de Pedro, prèvia errada greu de Diogo en la sortida de la pilota.

El gol va semblar que portés els dos equips a un pacte de no agressió. El Barça guanyava i es dedicava a controlar la pilota fent servir un ritme que ja agradava a l'equip local, que pensava només que el Barça no fes el segon perquè el marcador continués obert i buscar l'empat en la segona part. El Saragossa, de fet, pràcticament no va inquietar la porteria de Valdés, mentre els blaugrana només ho van fer en una rematada forçada de Touré Yaya en el minut 22 i en un cop de cap d'Ibrahimovic a la sortida d'un córner que va fregar el pal.

En la segona part, gràcies al fet que el Barça havia deixat el partit obert, el tècnic local, José Aurelio Gay, va buscar anivellar el resultat deixant Edmílson al vestidor i buscant l'habilitat de Lafita per donar entrada poc després a la velocitat de Colunga per la lluita d'Arizmendi. El Saragossa deixava més espais amb aquests canvis i Guardiola va reaccionar ràpidament posant sobre el terreny de joc Iniesta i donant descans a Touré Yaya. Era qüestió d'intentar matar un partit que s'estava tornant perillós. I així va ser. Amb una mica més d'espais, Messi és letal. L'argentí es va inventar en el minut 20 una altra obra d'art, un altre gol maradonià. Va marxar de tots els jugadors que li van sortir al pas, que li van intentar treure la pilota de manera legal o il·legal, amb driblades espectaculars culminades amb una canonada creuada amb l'esquerra. Messi, que marcava la seva vuitena diana consecutiva a la lliga, feia el seu gol número 24 del campionat i superava la seva millor marca de sempre, que era del curs passat. Però Messi mai no en té prou, i en el minut 32 va fer el tercer amb una forta canonada des de la frontal. En total, 25 a la lliga i un trio de gols, el tercer aquest any. L'alegria de l'argentí contrastava amb la decepció i ansietat d'Ibrahimovic, que continua negat amb el gol i va fallar fins a tres ocasions, una de les quals a porteria buida que va provocar la mofa de l'afició local. El suec no és l'únic jugador que desentona en els últims partits. També ho està fent Márquez, que va sortir al camp per Milito i va veure com Colunga el guanyava per velocitat per portar l'esperança a l'equip local en el minut 39. Esperança que es va transformar en nerviosisme per al Barça en el minut 44 quan Colunga va fer el segon aprofitant que la defensa blaugrana estava despistada. Però va aparèixer altre cop el marcià per fer una altra jugada maradoniana, provocar un penal, deixar que Ibra fes el quart, sentenciés el partit i tornés a posar el Barça igualat amb el Real Madrid al capdavant de la classificació. La lluita per la lliga continua.