Si els partits es juguessin a les sales de premsa, Mourinho sempre començaria amb un parell de gols d'avantatge. El portuguès té obsessió pels detalls, i mai desaprofita l'oportunitat de desplaçar l'atenció mediàtica allà on li interessa. La seva arribada al Madrid ha estat suau, i els primers cops que va parlar del Barça sent tècnic blanc van ser per elogiar l'equip i també Pep Guardiola. Amb l'inici de la competició, però, de seguida ha girat la mirada cap a Barcelona. En les dues últimes setmanes ha parlat gairebé cada dia del màxim rival, ja sigui en rodes de premsa o en entrevistes concedides a diaris estatals o estrangers. I ha estat precisament després d'ensopegar en la primera jornada de lliga contra el Mallorca (0-0) quan ha engegat la maquinària de la polèmica. Un mecanisme que coneix a la perfecció. Aprofitant l'aparador que li oferia el fòrum d'entrenadors organitzat per la UEFA, va apuntar primer contra Messi, a qui va acusar de simular faltes i d'enganyar els col·legiats, i després, en un diari italià, va carregar contra la nominació d'Iniesta a la Pilota d'Or. No ho va fer per defensar la candidatura de cap jugador blanc, ja que no n'hi ha cap que en tingui possibilitats, sinó per proposar la d'un exjugador seu: Wesley Sneijder.

Independentment del que pugui dir Mourinho, la plantilla blaugrana té molt clara la consigna: no caure en provocacions i parlar només sobre la gespa. «A alguns els agrada parlar, però els partits es guanyen al camp, no a fora», explicava recentment Dani Alves en una entrevista a aquest diari. De moment, els jugadors s'han mostrat força indiferents cada cop que se'ls ha preguntat per Mourinho, i Guardiola manté la política de no parlar mai del gran rival. «No ho sé», és la frase de moda quan li pregunten pel Madrid. Ahir, ell i Mou es van acomiadar amb una abraçada en el fòrum d'entrenadors de la UEFA. El temps posarà a prova aquesta cordialitat.