L'expresident del Barça Joan Laporta ha assegurat que durant el seu mandat va treballar “per fer la vida còmoda als jugadors”, sortint al pas així d'algunes informacions on se'l reprèn per una despesa excessiva els últims anys.

Per a l'expresident del Barcelona, algunes de les informacions que apareixen no són més que la resultant d'una campanya de difamació contra la seva persona i per la carrera política que ha iniciat, a partir de la qual pretén aspirar a la presidència de la Generalitat.

“La sensació que tinc és: Difama, que alguna cosa queda'”, ha dit avui en una entrevista que ha concedit a TV3 per abordar les seves expectatives en la carrera política.

“Tenim la consciència ben tranquil·la de tot el que s'ha fet. Diuen que hem comprat rellotges; són premis que s'han donat als jugadors per guanyar el que han guanyat, que ha estat molt. I els títols es paguen i s'agraeixen. És una qüestió de respecte pels professionals, que han fet molt bé la feina”, ha argumentat.

Un altre aspecte que ha volgut abordar Laporta referent a les informacions que subratllen una possible despesa desmesurada va ser el dels avions privats. “Els hem procurat fer la vida còmoda a tots els jugadors, perquè s'ho han guanyat”, ha dit.

Laporta ha explicat que quan els internacionals havien de tornar a Barcelona després de jugar amb les seves seleccions “se'ls proporcionaven les millors condicions perquè estiguessin preparats i disposats per al nostre entrenador”.

L'expresident barcelonista s'ha tornat a mostrar contundent davant un sector periodístic al qual ha tornat a titllar com “la caverna mediàtica espanyolista”.

“Estic molt acostumat que des de determinats sectors es dediquin a això. El que no podran esborrar per molt que diguin és tot el que ha guanyat el Barça durant els set anys. Això els fa mal”, ha sentenciat .

Finalment, el ja expresident del Barcelona ha dit que es reserva la possibilitat d'acudir a l'assemblea de compromissaris programada per a octubre, en la qual podria defensar els números de l'últim exercici, que es va tancar amb 446 milions de facturació, encara que la junta entrant, presidida per Sandro Rosell, va revelar que l'auditoria reflectia unes pèrdues de 77 milions d'euros.