La depressió es va instal·lar diumenge a despatxos, hotels i seus de partits ben coneguts, que van descobrir que durant un temps ensumaran l'eròtica del poder des ben lluny. Per superar aquest trauma es podien prendre algunes solucions urgents. Si José Montilla i Ernest Benach, entre d'altres ànimes en pena que circulaven per les seves respectives seus electorals, volien veure la Catalunya feliç no calia que anessin a corre-cuita cap a l'hotel Majestic a veure els convergents saltant i ballant. Només calia demanar hora per la llotja del Camp Nou amb la preuada acreditació que aviat els caducarà i deixar-se endur per una teràpia col·lectiva que, per un dia, va portar cent mil ànimes cap a un paradís molt més eròtic que el de la política. Les eleccions, al costat d'això, van ser un xou de 3a regional.

Durant 90 minuts tots els membres amputats del tripartit van oblidar el dolor amb una anestèsia que no té preu. Montilla, Benach i el mateix Carod sempre podran dir que mentre ells van governar el Barça en va clavar sis al Bernabéu i dues temporades després cinc a Mourinho al Camp Nou! Per què Montilla no prometia un 5-0 al Camp Nou durant la campanya? Posats a tenir orgasmes, per què no imaginar-ne un com aquest.

Si Joan Laporta i Uriel Bertran haguessin tret 68 diputats en la nit electoral i hagués declarat unilateralment la independència el diumenge a mitjanit ens hauríem perdut això d'ahir? Que hi pensin els seus assessors. Hi ha coses sagrades.

Artur Mas, que va descartar asseure's a la llotja com a president in pectore, també devia pensar que això d'ahir va ser una conseqüència més del terratrèmol convergent del dia anterior. De fet el Barça deu ser l'única cosa que uneix personatges com Joan Puigcercós, Albert Rivera, Joan Herrera i Alícia Sánchez-Camacho.

Montilla sembla poca cosa però amb ell sovintegen les golejades al Madrid