Guanyador com pocs i mal acostumat al llarg de la dècada que ha viscut a les banquetes, a José Mourinho no li va quedar més remei que sortir resignat de la seva pitjor nit des que és entrenador i no li va quedar més remei que reconèixer una superioritat del Barça que els milions i milions de persones que van veure el partit van poder palesar: «És una derrota clara, però fàcil de digerir, molt fàcil. Hi ha un equip que ha jugat al màxim del seu potencial i l'altre que ho ha fet molt malament. La victòria és merescuda i la derrota, també.»

Sense restar mèrit als blaugrana, el tècnic de Setúbal sí que va voler assenyalar l'inici del partit com la condemna del seu equip, que a partir d'aleshores va viure impotent l'allau blaugrana: «Crec que hem regalat dos gols de manera ridícula, per la facilitat amb què hem perdut la posició. Tota la culpa és nostra. I ja quan perds per dos gols contra un equip tan bo en el contraatac corres el risc de deixar espais.»

Un Mourinho que, això sí, sembla lluny de llançar la tovallola i que, amb el to amenaçant que llueix sovint, va deixar la porta oberta a una futura revenja. «Sempre he dit que el Barça és un projecte acabat. El Madrid, no. Òbviament, estic trist perquè a ningú li agrada perdre així, però qui sap si tornarem a jugar en aquest estadi aquesta temporada.»

«Decebut» per una golejada inesperada, el gran repte del tècnic és mantenir intacte l'esperit i la il·lusió d'un equip que va sortir abatut de la gespa del Camp Nou. «He parlat amb ells i els he dit que el campionat no s'acaba avui. Hem de tenir caràcter; sempre dic als jugadors que quan guanyes partits importants i títols és quan tens motius per plorar, d'alegria», insistia Mourinho, que compta els minuts que queden perquè el Madrid pugui girar full: «Quan perds no n'hi ha, de motius [per plorar]. Has de sortir amb les ganes i la voluntat de treballar i entrenar-te. M'agradaria que el proper partit fos demà i no haver d'esperar a dissabte.»

L'Special One va sortir visiblement ferit del Camp Nou, però va insistir una i altra vegada que no de mort: «Avui no tenim res més a fer, però a partir de demà, sí.»

EL PARTIT

justificació

EL FUTUR