Quanta raó tenia Pep Guardiola quan va dir que una final de copa és un dels grans espectacles per viure, devien pensar ahir els 18.000 seguidors del Barça desplaçats fins a València. Tots ells van passejar amb orgull durant tot el dia pels carrers de la ciutat del Túria les banderes blaugrana i les senyeres. Ho van fer en harmonia, sense incidents, i barrejats en tot moment amb una altra gran afició, la de l'Athletic, que era majoria pels carrers perquè van ser molts els bascos arribats sense entrada disposats a pagar el que calgués per poder accedir a Mestalla i, si no, preparats per animar el seu equip des del carrer o des de la zona creada per acollir-los. Totes dues aficions van beure i van cantar plegades durant tot el dia. Es van donar la mà per tancar definitivament les ferides que es van obrir ara fa 25 anys en aquella trista final del Bernabéu. Els punts de trobada de cadascuna de les aficions estaven ben separats l'un de l'altre, però els seguidors de l'Athletic eren benvinguts en el que estava reservat a l'afició del Barça, i a l'inrevés.

El Barça i l'Athletic són dos clubs històrics que han representat molt per als pobles català i basc en temps difícils per a Catalunya i el País Basc. D'aquí ve la seva germanor i la seva unitat quan va tocar expressar un sentiment comú, el rebuig a la manera com des de Madrid es tracten els pobles als quals representen. Un sentiment comú, una conjunció que també va fer mal a una part dels valencians, que no van dubtar a penjar banderes espanyoles en els seus balcons. Un sentiment, el català i el basc, que les dues aficions van expressar amb claredat dins de Mestalla. De les dues aficions eren més els seguidors de l'Athletic perquè bona part de les entrades de la federació espanyola que presideix un exjugador del club van anar a parar a les seves mans, van rivalitzar en càntics. Cadascuna va animar el seu equip fins a l'extenuació, però totes dues es van unir quan va entrar a la llotja el rei d'Espanya i va sonar l'himne espanyol. Xiulada espectacular, de les que faran mal a Espanya. Van intentar que no es notés posant a mil la megafonia de Mestalla, però ni així. Els sentiments van quedar clars també amb una pancarta on es llegia en anglès «Som dues nacions d'Europa. Adéu, Espanya». Altres pancartes més petites amb el lema «Catalonia is not Spain» van ser requisades a l'entrada d'un camp festiu, i reivindicatiu.