Ja està tothom darrere

BARÇA1

SPORTING0

El Barça no va necessitar la seva millor versió per guanyar el seu primer partit com a visitant en la lliga i tornar d'El Molinón amb el lideratge sota el braç. Els de Pep Guardiola en van tenir prou amb un gol matiner d'Adriano en una nit en què van apel·lar al practicisme. Després de no saber sentenciar en la primera part, els blaugrana van saber contemporitzar en la segona contra un voluntariós Sporting. Van evitar riscos com el dia d'Anoeta i es col·loquen al capdavant de la taula després d'un partit en què el pitjor va ser una altra lesió, aquest cop d'Abidal.

Ser central és cada cop més una professió de risc en aquest equip. D'entrada i com acostuma a ser habitual en els últims partits, Piqué i Puyol es van tornar a quedar a la banqueta. Deien que sense Cesc, el Barça no pot jugar amb el 3-4-3, Guardiola va donar una volta més al cargol per deixar clar que és possible. Amb Adriano d'extrem dret i Messi mantenint la posició en què es troba més còmode, va ser Pedro qui va ocupar el lloc del maresmenc. D'aquesta manera es presentava el Barça al lloc dels fets. Al camp, on fa tot just tres anys, va guanyar el primer partit dels més de noranta que Guardiola ja suma en la lliga. Posats a fer, l'equip va tornar amb una victòria que li dóna el lideratge. Les coses no van trigar a aclarir-se. Va ser en el minut 11–dos després que Villa avisés per primer cop amb un xut que va marxar alt– quan Adriano s'estrenava per col·locar líder el Barça. La gènesi del gol cal buscar-la en un xut de Xavi, des de fora de l'àrea, que el pal va escopir. El brasiler, murri, va agafar el rebuig i amb un precís xut (va tocar el punt just un defensa per despitar el seu porter) va fer emmudir El Molinón. Tots els plans de Preciado (una línia de quatre i una altra de cinc ben definides i basculant darrere de cada llarga possessió dels blaugrana) se n'anava en orris amb tot el partit per disputar. Tot i això, el guió no va canviar gaire. El Barça continuava tocant la pilota contra un rival que prou feina tenia a defensar per intentar apropar-se a Valdés. Villa (sis gols en els sis partits que ha disputat contra l'Sporting) va tenir el gol en dues bones arrancades. La primera després d'una preciosa combinació amb un Thiago, que cada cop creix més, la va malbaratar el porter de l'Sporting. La segona, un assistent massa estricte, quan El Guaje ja havia driblat Juan Pablo i només havia d'empentar-la. Malgrat que el Barça va estar més imprecís del costum, el partit hauria pogut quedar del tot sentenciat abans del descans. Sobretot si deu minuts abans del final, Clos Gómez no hagués privat Messi del tercer penal (els altres dos van ser a Mestalla) que li fan aquesta temporada i no assenyalen. Els últims deu minuts, l'Sporting va fer un pas endavant. Nacho Cases, amb el temps complet, feia un xut perquè Valdés tingués presència, la nit en què va igualar Zubizarreta com a porter amb més partits amb la samarreta del Barça en la lliga (301).

El que va sortir reforçat després del descans va ser l'Sporting. Els asturians es van adonar que el partit no estava perdut i van sortir amb una marxa més. L'arrancada va sorprendre els blaugrana, que en el minut 10 es van haver d'autoreinventar a causa d'una cursa en què Abidal es va lesionar al bíceps femoral. El francès no podia continuar. Una lesió muscular que engrandeix el debat sobre les lesions que estan tenint en aquest inici. Sigui pel canvi d'Abidal o per l'empenta de l'Sporting, Guardiola va fer entrar Maxwell i Piqué (va substituir un voluntariós Pedro que va patir en una posició que no és la seva) i va tornar al dibuix original. Amb quatre darrere, el Barça va frenar les ànsies dels asturians. Va esperar el rampell de Messi o Villa. No va arribar. És igual. Ahir, l'equip va saber apel·lar al practicisme. Sàvia decisió en una lliga en què no sempre has d'estar superb. A vegades, no cal tenir un gran dia per guanyar.