Un partit inoblidable

BARÇA3

MILAN2

Hi ha victòries que fan història més enllà del valor concret que suposen. No era una final el partit d'ahir, ni tan sols una semifinal. El Barça va acabar primer de grup després d'un triomf magnífic que revalida la condició de monarques de Messi i Xavi, gegantins a San Siro, i descobreix al món la jerarquia de Thiago, que va fer un partit excel·lent.

Guardiola va ser coherent amb el que havia dit en la vigília sobre mostrar en un país futboler que el Barça encara és un gran equip. Orgull, ambició, defensa de tres, un grapat de tocadors empedreïts al mig i només David Villa com a atacant pur.

Pep va enviar l'asturià i Messi a obrir el camp a les bandes perquè Cesc, Thiago i Xavi s'alternessin com a davanters centres. La idea no era dolenta, però fallava allò fonamental: Messi no entrava en joc.

El primer retoc es va efectuar després d'un breu diàleg de Pep i Leo a la banda. L'argentí va passar a fer de fals davanter i Thiago es va col·locar a la banda dreta, des d'on va néixer el gol del Barça. Thiago va pescar una pilota a la banda i entre Cesc i Villa van fer que Van Bommel marqués en pròpia porta. L'efecte Thiago va generar de seguida una altra ocasió que Cesc va enviar a les mans d'Abbiati.

El Milan va arrencar motors quan Seedorf, l'home més vell del camp, va trobar el seu lloc: a la dreta. Des d'aquí va començar un atac que Robinho no va saber definir sota els pals de Valdés.

Alguna cosa fallava en el sistema defensiu del Barça. L'assistència de Seedorf a Ibrahimovic va provocar l'empat del suec en un atac elèctric que va semblar molt fàcil.

Lluny de dubtar, el Barça va insistir en el toc, va ajustar la defensa amb l'ajut de Busquets, el segon deixeble que va acudir a la banda per dialogar amb Guardiola.

Cesc va fer la primera advertència assistint Messi, que va enviar la pilota al travesser. El Barça avisa només un cop. La segona va ser penal. Xavi havia liderat cada moviment de l'equip amb molta autoritat i va decidir fer una incursió a l'àrea després d'un intercanvi de passades amb Messi i Cesc. La pilota era allò que es movia com un míssil blanc entre aquelles sis cames prodigioses. Aquilani els va aturar fent penal a Xavi. L'àrbitre va perdonar l'expulsió al migcampista, que ja estava sancionat.

El capítol de Messi i el penal és gairebé graciós, però perquè va tenir un final feliç. Va marcar després d'aturar-se en sec, una acció que s'anomena paradinha. Només s'accepta si el moviment és continuat. No ho va ser. L'argentí va rebre targeta groga i va tornar a executar el penal, fort a l'esquerra d'Abbiati, que va endevinar el costat però no hi va arribar. Picat per la situació, Messi va regalar dues intervencions fastuoses. Un eslàlom que per poc no va acabar en gol i una assistència claríssima a Villa. L'asturià, molt desencertat, va deixar el camp en la segona meitat.

El Barça va continuar jugant al ritme de Xavi, que per moments va ser l'amo del partit: el miraven companys i rivals, a veure cap a on anava el partit. El gol de Boateng va reiniciar un matx que el Barça volia acabar a camp rival, al seu ritme. Va ser una jugada formidable, amb un toc d'esperó que va descol·locar Abidal i un xut al primer pal d'un Valdés massa escorat cap al segon. El Barça va respondre minuts després amb una petita obra d'art, nascuda als peus de Cesc i que Xavi va acompanyar fins que va veure que era Messi qui tenia la pilota. Llavors sí que va anar a buscar la passada amb tota la fe del món. Leo no decep mai. Xavi, tampoc. L'argentí li va enviar una passada entre totes les cames de la defensa i Xavi va marcar el gol d'una victòria de les que fan història i queconverteix en intranscendent el partit contra el BATE. Podran descansar els titulars al Bernabéu.