El món és blaugrana

SANTOs 0

BARÇA 4

SANTOS: Rafael, Danilo (Elano, 30'), Edu Drácena, Bruno Rodrigo, Durval, Leo, Henrique, Arouca, Ganso (Ibson, 83'), Borges (Kardec, 78') i Neymar.

BARÇA: Valdés, Puyol (Fontàs, 85'), Piqué (Mascherano, 56'), Abidal, Alves, Busquets, Xavi, Thiago (Pedro, 78'), Iniesta, Cesc i Messi.

En les tres temporades i mitja de Pep Guardiola a la banqueta del Barça, l'equip blaugrana ha fet un munt d'exhibicions. En quedaran moltes per al record. Quedarà el 2-6 del Bernabéu, el 5-0 del Camp Nou contra el Real Madrid de Mourinho, les dues finals de la Champions contra el Manchester United, especialment la de Wembley. I des d'ahir cal sumar-ne una més. El Barça va fer que tot Europa s'hagués de posar el pitet el 28 de maig passat a Wembley amb una obra d'art que va provocar que el totpoderós Manchester United semblés un equip de barri. Ahir, l'equip de Guardiola va tornar a convertir un partit de futbol en una obra d'art. El Santos de Neymar, Ganso, Elano i companyia, l'equip de Pelé, el campió de la Libertadores, va ser una joguina amb què els blaugrana van jugar durant noranta minuts. Era de tal magnitud l'agressió futbolística que estava patint el Santos que els seus jugadors, en el minut 35, ja amb dos gols en contra van improvisar una reunió al cercle central per veure què podien fer. No els va servir de res.

El que va fer ahir el Barça significa el triomf d'una filosofia de club, d'una manera d'entendre el futbol única. Perquè el Barça va guanyar ahir el segon mundial de la història del club, el tretzè títol de l'era Guardiola, amb un onze titular amb nou jugadors formats en el seu planter. Va ser proclamat campió del món jugant només amb tres defenses contra un equip que té davanters letals com Borges, Ganso i Neymar, aquest cridat a ser un dels grans protagonistes del futbol mundial en els propers anys, però que ahir gairebé no va existir perquè el Barça.

La història del partit es va escriure en la primera part. El Santos va sortir atemorit, esperant el Barça per intentar sortir al contraatac. El Barça ho va aprofitar per agredir des del primer minut els brasilers. Puyol, Piqué i Abidal van anul·lar els seus davanters. Alves i Thiago, ahir extrems, es van encarregar d'obrir el camp. Havien de deixar els espais per dins i allà apareixien Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc i Messi per provocar el caos al Santos. Els brasilers no podien fer res més. La segona oportunitat va ser la bona. Entre Messi i Xavi van fabricar una obra d'art demostrant per què tots dos formaran part aquest any una altra vegada del podi de la Pilota d'Or. El control i la posterior passada del català van ser excepcionals. La definició de l'argentí, espectacular. El Barça s'avançava en el minut 17 i set minuts després deixava el Santos sense resposta amb una jugada meravello que va culminar Xavi amb un bon xut. L'exhibició del Barça va continuar, però no va trobar premi en forma de gol poc després, quan Cesc rematava al pal. El maresmenc va arribar al Barça per jugar partits com el d'ahir i per guanyar títols. En tots els seus anys a l'Arsenal en va guanyar dos. En quatre mesos al Barcelona ja n'acumula tres. Cesc va marcar en el minut 45 per deixar sentenciada la final. Va ser després d'una jugada iniciada per Messi, continuada per Alves i una rematada de Thiago que va acabar als seus peus perquè marqués amb la porteria buida.

La segona part va tenir molta menys història perquè els brasilers tampoc no van creure mai en una possible remuntada i perquè el Barça tampoc no va voler abusar També va servir perquè els jugadors del Santos comprovessin que el Barça també té un gran porter. Van arribar un parell de vegades, però Valdés va guanyar els un contra un a Neymar i Borges. Els blaugrana, d'oportunitats, en van tenir. Messi i Cesc haurien pogut fer el quart. També Alves, que va xutar una pilota al pal en el minut 79. Si havia d'arribar, potser que el fes el millor del món. Ja havia marcat abans. Ho ha fet en totes les competicions aquest any. Va fer el quart després d'una bona assistència d'Alves i driblar el porter del Santos.

Els últims minuts van servir perquè Guardiola premiés Fontàs, fent-lo jugar uns minuts, els que la lesió d'Alexis no li va deixar disputar en la semifinal. Després va arribar la festa, els homenatges i les dedicatòries. Als absents, especialment a Vilanova i Villa. El moment perquè Neymar expliqués que el Barça els havia ensenyat a jugar a futbol i s'abracés al tècnic com demanant-li que el porti cap a Barcelona, perquè Messi fos proclamat millor jugador del torneig al davant de Xavi i Neymar, perquè sonés l'himne del Barça a Yokohama fins a quatre vegades, perquè Puyol aixequés el segon mundial i perquè Guardiola fos mantejat i tot acabés amb la tradicional sardana dels campions.