Abans de començar el partit, Guardiola ja havia marcat el primer gol a Mourinho. Mentre el tècnic blaugrana repetia la mateixa alineació que 39 dies abans va assaltar el Santiago Bernabéu, el madridista era un mar de dubtes. L'alineació local en va ser l'exemple més clar. El portuguès havia de fer mans i mànigues per plantejar un onze de pedra. La seva obcecació per col·locar Pepe com a mig centre (va completar un triple pivot amb Xabi Alonso i Lass) va fer que toqués l'equip de dalt abaix. Avançant el central perquè donés puntades al mig del camp, va treure del bagul dels records Altintop (al lateral) i Carvalho per col·locar una defensa de fireta. La declaració d'intencions era clara. Uns volien jugar a futbol, els altres defensar-se a la recerca d'un desenllaç diferent.
En qualsevol altre esport, el Madrid hauria pagat cara la seva gasiveria, però això és futbol i sense buscar-lo es va trobar amb avantatge. Va ser gràcies a un regal de Pinto que va fallar en una rematada de Cristiano (11') en la primera i única aproximació que els de Mourinho van fer davant el seu públic. Pinto, assenyalat amb el dit en els dies previs a pesar seu, es convertia en protagonista vivint la nit que mai hauria imaginat ni en el pitjor dels seus malsons. Tot i el cop, el Barça, lluny d'acusar-lo es va dedicar a moure la pilota, amb determinació i enginy. Era un altre ball d'un equip impagable que es fa més fort en escenaris hostils. Els únics que volien jugar a futbol eren els jugadors del Barça. El Madrid es dedicava a veure-la passar. Tancat al darrere, esperant un contraatac que mai va arribar. Vist el panorama, pels blancs es tractava de ser resultadista, i el Madrid ho va ser més que mai. Mourinho tornava a palesar el seu complex d'inferioritat i va ordenar als seus que cedissin la pilota al rival. El Barça buscava Casillas; el Madrid, defensar-se. Va renunciar a la pilota com si fos un equip de perfil baix i es va dedicar a defensar el seu avantatge. Només l'atzar (Alexis a la creueta, 15'), un porter amb cara i ulls (Casillas va rebutjar un xut d'Iniesta, 13') i la falta de punteria (el manxec, en posició franca, va desaprofitar una excel·lent passada d'Alexis, 27') van impedir que el Barça empatés abans del minut 30, just quan Messi va donar un altre ensurt als blancs en una rematada molt forçada que es va perdre per poc (33').
Tot i el desavantatge, la primera part va ser un calc del que s'havia viscut 39 dies abans. El Barça també va regalar aquell dia el primer gol (aquell cop va ser Valdés qui va fallar) i posava setge a l'àrea d'un Casillas que multiplicava esforços envoltat de companys. Curiós el tema, el Madrid arribava amb avantatge al descans però el Barça tornava a sortir reforçat contra un rival que un cop més es dedicava a defensar reconeixent una inferioritat que va ser tan manifesta com poruga. Des del gol de Cristiano Ronaldo fins que Muñiz Fernández, que va permetre durant tot el partit la duresa dels jugadors locals, va donar per acabat el primer temps, el Barça tornava a sortir reforçat del Santiago Bernabéu. Guardiola deia que s'havia de ser valent i si un equip ho va ser, va ser el Barça. Els blaugrana van ser superiors en tot. Només una jugada desgraciada els deixava en desavantatge.
Després del descans, el panorama no va canviar gaire. S'havia de continuar persistint i l'empat no va trigar a arribar. Al Madrid l'avantatge li va durar tres minuts. Els que va trigar Puyol, amb una rematada en planxa, a marcar en el servei d'un córner. No podria haver escollit millor escenari, el capità blaugrana perquè el Barça marqués en un llançament de córner, 110 córners després.
El gol va evidenciar més els complexos dels uns i les virtuts dels altres. Simptomàtica va ser la reacció del Madrid. Brutal entrada de Ramos al genoll d'Alexis que no va ser castigada (50') i una altra rematada al pal d'Iniesta (54'). Per si alguns dubtaven, el Barça era l'únic equip en un Bernabéu que més que ràbia destil·lava enveja. Enveja pel tarannà, enveja pel joc, enveja pel futbol i enveja per la determinació amb què afronta els partits un rival que, malgrat l'odi que li tenen, els ha robat el cor.
Si d'alguna cosa va servir l'empat va ser per tornar a desemmascarar Mourinho. De nou, va deixar clar que no tenia cap pla B. L'únic que va fer va ser ordenar als seus que es dediquessin a donar coces. Ho va fer Callejón en la primera intervenció que va tenir només sortir de la banda i, un altre cop Pepe trepitjant una mà a Messi amb tota la baixesa d'un equip de barri (65'). Més que patètic. Va ser denunciable. Una actitud del tot reprotxable d'un equip que va buscar la picabaralla com a únic recurs per frenar la nova lliçó (i ja en són uns quants) que els estava donant el Barça. Malgrat no ser una ciència exacta, el futbol acaba sent just i ho va ser en el minut 77 quan Abidal va recollir una precisa assistència de Messi per tornar a fer saltar la banca i fer el seu segon gol amb la samarreta blaugrana. Se'ls acaben les excuses. La imatge del Barça és la d'un equip buscant abraçar el francès. La del Madrid, la de Carvalho buscant el genoll de Messi amb el partit gairebé acabat. No fa falta dir res més. El Bernabéu va tornar a dictar sentència.
Comentaris
Enhorabona Barça, jugadors i PEP, feliç aniversari, també!
Els partits de futbol Barça-Madrid, sempre han estat una imatge de la relació política entre CATALUNYA i ‘l estat intolerant, retrograda i caspós al qual representa d'una manera perfecta el Madrid, ahir, va ser mai més ben dit el "clàssic":
El Barça guanyant i jugant el millor futbol del món, contra un equip que vol evitar amb joc brut i un estil lamentable, això si, genuïnament espanyol i com succeeix exactament en la vida política, amb la col•laboració d'uns jutges ( l'àrbitre), que imparteixen justícia amb premeditació i traïdoria. Tots els components amb una imatge perfecta, amb els jugadors comparables amb tots els catalans que volem una CATALUNYA millor i amb dignitat.
És una llàstima que el nostre "entrenador" ARTUR, no es pugui comparar, ni de bon tros, al nostre PEP.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!! //*//
Joan,el teu comentari m'a deixat sense cap mena d'arguments per entrar en aquest bloc,ja que després de llei-gir el mateix acer-tat al %X%,sols puc repetir el que tu dius.VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE.
Castella 1- Catalunya 2. Ja que politicament Catalunya te sempre les de perdre i no tenim res a fer, submesos, maltractats, espoliats, pel "gobierno central ", almenys en el pla esportiu molts catalans xalem, ja que la representació esportiva catalana per excel·lencia és el FCB el millor ambaixador a nivell mundial i en un joc com el futbol teòricament les regles son les mateixes, sense privilegis ni submisions d'entrada, per això aquest R.Madrz 1-FCB 2, te moltes més connotacions, amb alguna cosa ens hem de conformar els catalans. CASTELLA 1-CATALUNYA 2.
ja tornem als anys de la dictadura, que el Barça era la nostra valvula d'escapament. Quina pena per els de Madri, tenen un pallassos impresentables i que en molts paisos no podrien jugar.
una vegada mes el millor equip del mon ho demostra a l'extranger, força Barça, visca Catalunya
Espanya, just és dir-ho, aboca munts de diners en el Madrid, però davant el Barce no els serveixen de res. Tant de bo no els servissin tampoc de res els munts de milions, propaganda i esforços que Espanya aboca per impedir la independència de Catalunya i del País Basc!
Futbol...
...nens, no mileuristes sino mil·lionaris, que corren darrera una pilota...
...aquest gran opi que hipnotitza a la gent...
...mentres el vaixell s'enfonsa...
(...)
Joaquim , jo no diria què era la nostra vàlvula d'escapament, el barça era , el camí què feia servir la dictadura per colpejar a catalunya, son ells, ( dic son i no eren ) els què fan fer del barça el símbol catalanista, o sigui què es gracies a ells, què el nostre barça es un símbol,
Vinga, ràpid nois i noies! no perdem més temps! PRIMER LA INDEPENDÈNCIA, tots a una, amb una Junta Nacional Provisional. Després, aviat, votacions i que surtin les veus dels partits; de dretes d'esquerres, de dalt i de baix i ... a fer país amb els que ens resta. I si hi ha alguna cosa per negociar, això després, amb sang freda. Llevem-nos d'hora i a la feina, nois i noies, que n'hi ha molta!. De madriz no podem esperar res, prou feina tindran per surar. VISCA CATALUNYA LLIURE! Ara al mon no pintem res. Només el Barça. Gràcies Barça!
Monarques, famílies adinerades què fan servir iots de dimensions gegantines , mansions d'incontables habitacións, mentres el poble passa penúries,encara no he "sentit"cap aturat anomenar-los, ¿ què es estrany no ? pot ser siguin ex-funcionaris què cobren un atur de nassos, què li paguem nosaltros,,,,,,,,,,,
Demà al equip de Espanya tot seran petonets i abraçades amb la peticiío de perdó per ser catalans i del barça dels Xavi, Cesc, Puyol, Busquets, Iniesta, etc, als Ramos, Casillas, Alonso, Arbeloas, etc.
Que us ho passeu molt bé.
Sr.Serret,
Sí és cert, el poble no només passa penúries sino que 100.000 JOVES CATALANS DE 18-35 ANYS EMIGRARAN AQUEST 2012 DE CATALUNYA mentres tots vostès segueixen SOMIANT truites de Catalunyes independents i demés...
D'aquí a 20 anys, tingui-ho bén present, Catalunya seguirà sent el que és: una Comunitat Autònoma més...
...això sí, més pobre i SENSE JOVENT PREPARAT PER PORTAR-LA ENDAVANT...
...perquè TOTS HAURAN EMIGRAT.
(...)
Segueixi, segueixi somiant amb les seves "revoltes" de trabucaires, rabassaires i demés fets històrics d'una Catalunya que es veura COMPLETAMENT DILUIDA en el nou sistema econòmic que s'està gestant.
I, mentres, els patriotes vestits amb la "rojigualda" o amb LA SENYERA, que xuclen sense pietat el poc que li queda a aquesta Terra, abocada a la més i total ASCÈNCIA de JOVES TALENTS I CERVELLS...
...i això darrer NO és una opinió... sino UN FET:
...i això darrer NO és una opinió... sino UN FET: 100.000 JOVES CATALANS DE 18-35 ANYS (no de 60 a 90 anys, sino de 18 a 35 anys -PURA SOCA JOVE I PREPARADA-) només aquest any 2012.
Vagi fent comptes...
i, si us plau, DESPERTI SENYOR SERRET... DESPERTI !!!
(...)
Molt bon partit i ben plantejat. Cal felicitar tot l'equip del Barça. Visca el Barça i visca Catalunya Lliure !!
Sr desempleado ( amagàt darera psnonim ) ara vostè amb parla de l'independència nomenen al nostre estimat Gaudí, però normalment amb els seus repetitius comentaris ( i pesadets ) no es partidari de tal independència, estem farts de vídeos, articles, i altres informacións, però,¿ vostè apart de fer-li propaganda al niño, fà quelcom mès per catalunya, o nomes escriu comentaris per passar l'estoneta ? vostè es deu passar el dia escrivint-hi als diaris i enganxat a internet cercant vídeos i articles, pot ser seria mes profitòs el seu temps, si vosquès feina, ! ha no què ja la tè ,darrera els pirineus, caram quina bona feina, ? li paguen per perdre el temps ? dues coses mès, primer soc ben despert, per això apart de la meva feina, tambè puc col-laborar amb una entitat o moviment per el meu ( no sè si el seu ) país,segon aquests 100.000 joves son catalans o residents ?
Reial Madrit : DETESTABLES, IGNOMINIOSOS, MISERABLES. Us ha vist tothom i la vostra catadura ha quedat palesa.
ESPANYA ENS ROBA!
i el madrid ho intenta...
Serret & company: No li fèu cas al pobre Pomerales (en Mansanares, el desempleao, er valls i un sense fi de pseudòmins).
És un pobre reprimit sexual que a copia de no buidar mai el dipòsit la llet se li torna agria (maaansa, si no trobes cap titona pots fer un cinc contra un...)
Com mànen els cànons, Visca el Barça i Visca Catalunya !
Sr.Serret, en aquesta WEB hi ha missatges que la meva persona NO ha escrit.
Sr.Josep, la meva persona NO és el Manzanares aquest que diu vostè.
La EMIGRACIÓ de 100.000 JOVES CATALANS DE 18-35 ANYS ÉS UNA MOSTRA MÉS DE LA DEGRADACIÓ I DEL VIATGE SENSE RETORN DE L'ESTAT DEL BENESTAR D'AQUESTES TERRES...
(...)
Permeti'm dir-li que una de les vies de canalitzar la repressió sexual, freudianament parlant, és la PROJECCIÓ...
...una cosa que, malauradament es veu molt en aquesta web...
(...)
El vaixell, DESGRACIADAMENT, JA NO RETORNARÀ A SURAR MAI MÉS...
(...)
Recordi: 100.000 JOVES (i amb tarannà) CATALANS EMIGRARAN AQUEST ANY...
(...)
Vagi'n a l'escola oficial d'idiomes de Terrassa...
...TOTA ELLA PLENA D'ENGINYERS APRENENT ALEMANY PER A EMIGRAR...
Tic, tac, tic, tac...
Catalunya, en comptes de "rica i plena"...
..."seca i ancianeta"....
No creguin pas que me'n ric o faig broma...
Realment és una situació MOLT, MOLT COMPLEXA i GREU...
De veritat, no em fa cap gràcia.
(...)
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.