Més que per fer una roda de premsa, Pep Guardiola va aprofitar la compareixença d'ahir per psicoanalitzar profundament la situació de l'equip. I va donar una altra lliçó. Va ser autocrític, però també especialment reivindicatiu amb el que ha fet l'equip i amb la resposta que està tenint. 24 hores abans d'una altra final, el tècnic blaugrana va repassar la trajectòria de les últimes quatre temporades. I a banda dels tretze títols de setze possibles, va destacar el comportament que han tingut els seus jugadors, també fora del camp. “Hem estat exemplars, especialment quan hem perdut i també quan hem empatat.” Va ser contundent quan se li va preguntar per l'estament arbitral. La vella cantarella que alguns han utilitzat sempre com a element desestabilitzador contra un equip enorme: “En aquests quatre anys que fa que sóc entrenador, el Barça no s'ha queixat dels àrbitres. És clar que m'enfado quan un àrbitre s'equivoca, però mai he intentat ficar pressió a un àrbitre. Si ho fes no guanyaríem res. També perdríem i empataríem partits. Hi ha gent que deu pensar que sóc un impostor, però em sento lliure de consciència. Hi ha cinc milions de desocupats. No puc sortir aquí a queixar-me dels àrbitres.” I no amaga que malgrat les campanyes, ni ell, ni els jugadors ni el club han de canviar de missatge: “Fa quatre anys que ho fem així. Hem de conviure amb això. Si ens guanyen no ens queda altre que fer-ho millor. I hem de seguir així perquè sé què és viure aquest to de crispació. Amb altaveus tan forts perdríem sempre. Nosaltres hem de parlar de futbol, els altres que facin el que vulguin, són lliures. El que tinc clar és que en quatre anys, el club ha estat modèlic en la derrota i en l'empat. Hem estat un exemple i impecables. I són jugadors que deixen un llegat que no sé si ningú més farà.” Entén que es dubti dels resultats, però no de l'actitud d'uns jugadors que considera que han fet el que ell considera irrepetible: “Comprenc que la gent estigui descontenta perquè no tenim bons números. Però el que ningú pot fer és dubtar de nosaltres. Aquest equip ha donat molt a aquest joc i aquests nois perduraran en la memòria, per sempre. Això no ens ho trauran mai. “ I deixa clar quines són les intencions amb vista al que queda de temporada: “El que hem de fer és intentar allargar-ho. És el que els dic. És un repte més que em poso i que dóna sentit a la meva professió.”

Tot i que assegura que un dia aquest equip deixarà de guanyar, ell es resisteix a llançar la tovallola: “Sé que no hi haurà mai uns jugadors com aquests. A mi em deixa astorat d'on treuen la força. Ho han guanyat tot i molt i segueixen i segueixen. I són fidels a ells mateixos. Competint com si fos la primera vegada que defensen aquesta samarreta, aquest club i aquest país.” I va insistir en la seva fe: “Sé que malgrat que les coses estan complicades són capaços de tornar-ho a fer. Sé com respondran. Vull que tothom senti que ho intentarem.” Diu que els jugadors ho tenen molt present: “Jo em vaig penedir quan en un moment vaig abaixar els braços. No ens podem donar per vençuts. Sabem que això no serà etern. Tard o d'hora hi haurà algú millor, però ho intentarem.”