Poden estar millor o pitjor, hi poden ser tots o haver-hi un munt de lesionats. És igual. El Barça de Pep Guardiola és el millor equip de la història del futbol i ho demostra cada dia. Ho ha guanyat tot, però no en té prou. Tretze dels setze títols disputats, però en vol més. El tècnic ha inculcat als seus homes aquesta mentalitat i ells el segueixen. Així s'explica que el Barça es classifiqués ahir per jugar per tercera vegada la final de la copa en les últimes quatre temporades, les que fa que Guardiola és a la banqueta. Així s'explica que aquest equip sigui ja etern.

El Barça va aconseguir la victòria i serà en una altra final. Tot i això, li va costar molt entrar en el partit, a l'equip de Guardiola. El València no va esperar els blaugrana com havia fet set dies abans a Mestalla. No li servia el resultat de sortida, i Emery va plantejar un partit com el de la lliga, com el de la temporada passada al Camp Nou, en què els valencianistes van superar àmpliament el Barça en la primera part. El València va decidir pressionar la sortida de pilota blaugrana quasi amb marcatges individuals, cosa que va provocar constants pèrdues dels locals. Faltava el far que marca sempre la sortida. Sergio Busquets es va quedar a la graderia amb els seus 15 punts de sutura, i Guardiola va arriscar col·locant Thiago com a mig centre. Era un risc perquè el del planter, cada vegada més responsable, sempre juga en cada partit dues o tres pilotes d'aquelles que fan posar l'ai al cor dels aficionats, dels companys i del tècnic. I alguna l'acostuma a perdre, amb el perill que significa. Thiago, però, va tenir ahir un partit per créixer. I ho va saber aprofitar. Però va haver d'esperar un quart d'hora. Perquè en la primera part del partit el València va treure profit de la seva pressió per tenir fins i tot més possessió de pilota que els blaugrana, que van veure com en el minut 11 Feghouli rematava amb perill mentre ells no havien ni trepitjat l'àrea de Diego Alves.

Va aparèixer llavors Messi per canviar el rumb del partit. L'argentí es va inventar una gran passada a l'espai per a Cesc, que el català no va desaprofitar superant una indecisió de Diego Alves en la sortida. Cesc feia el gol que buscava des de feia uns quants partits i que no acabava d'arribar. Des d'aquell moment, el Barça va començar a dominar el joc i a marcar el ritme del partit gràcies a Thiago, Xavi –que reapareixia després de dos partits descansant a la banqueta–, Messi i Cesc, que està recuperant el seu millor nivell. Tot i el control, l'associació blaugrana, les millors oportunitat per als de Guardiola van arribar des de la recuperació. Messi va pispar una pilota a Rami i es va plantar sol davant Diego Alves, que va aturar la rematada deixant clar que estava disposat a amargar la nit a l'argentí com havia fet una setmana abans a València. Cuenca no va aprofitar tampoc la continuació de la jugada. I una altra vegada va perdonar el Barça quan s'arribava al minut 30. Va ser Cesc qui va recuperar la pilota molt a prop de l'àrea rival, però el porter del València es
va tornar a lluir.

El Barça acumulava tres quartes parts de l'eliminatòria perdonant el València. Havia fallat un munt d'ocasions a Mestalla i les continuava fallant al Camp Nou. Les conseqüències eren que el València podia continuar tenint fe i esperança i els d'Emery van estar a punt d'empatar el partit i l'eliminatòria en la primera jugada de la segona part, però Pinto va salvar una situació de risc davant Jordi Alba, com Mascherano la va evitar en el minut 13 en una rematada d'Aduritz.

El València pressionava i Messi continuava amb
la seva mala sort particular davant Diego Alves. Fins a dues vegades es va presentar l'argentí davant el porter del València en
el primer quart d'hora de la segona part. Les dues després de superar tots
els defenses que li van intentar prendre la pilota, però Diego Alves era un malson per a ell.

Guardiola estava convençut que el València marcaria i amb el Barça perdonant, l'eliminatòria continuava viva. Pinto, amb una bona aturada d'un xut de Jonas, es va encarregar de fer quedar malament el seu entrenador, que va celebrar d'allò més la sentència definitiva quan quedaven deu minuts per al final i Xavi va fer el segon en una jugada iniciada per Messi i a la qual van donar continuïtat Alexis i Cesc. El segon gol va liquidar el València, amb un home menys per l'expulsió de Feghouli, i va posar el millor equip de la història en una altra final.

Ara la copa queda aparcada fins a final de maig. És el moment d'escurçar la distància amb el Madrid en la lliga i d'anar passant eliminatòries en la Champions, que torna dimarts vinent. La final de copa contra l'Athletic de Marcelo Bielsa tancarà una temporada que ja és bona per al Barça, però que pot tornar a ser històrica.