BARÇA2

OSASUNA3

Tot just aterrar al matí a Pamplona (zero graus a les dotze del migdia) tothom tenia clar que no seria un dia plàcid. El que poc podia esperar el Barça és que la nit acabaria sent una tragèdia. L'Osasuna en va tenir prou amb vint minuts per passar-li per sobre, sotmetre'l a una derrota cruel i deixar-li la lliga impossible. Després d'una primera part desastrosa en la qual Lekic (dos gols) i Raúl García (va originar les dues jugades) van treure petroli, els de Guardiola van reaccionar després de la represa, en què va merèixer millor sort. Van canviar radicalment la imatge i van tenir contra les cordes un rival que amb sofriment i amb un gol de Raúl García va fer estèrils els d'Alexis i Tello per deixar el Barça al llindar d'una remuntada en la qual no el va ajudar ningú. Ni el camp (gelat), ni el rival (aplicat) ni l'àrbitre, que va anul·lar el gol de l'empat a Alexis quan faltaven deu minuts per a l'heroica. Tot i això, el Barça va ser víctima d'una primera part horrible en què es va autocondemnar. El Madrid, si guanya avui el Llevant, s'escaparà a deu punts. Massa distància quan en queden 45 per disputar-se.

I és que sense treure ni un pessic de mèrit a la valenta reacció que va tenir l'equip amb tot perdut en la segona part, la derrota es va fonamentar en una primera part en què va semblar un altre equip.

El Barça menys reconeixible de l'era Guardiola va fer efecte en una primera part en què no va estar a l'altura. Era un primer partit per congelar-se, però l'única realitat és que els de Guardiola en van sortir escaldats. Dues errades defensives puntuals (però inconcebibles per a un equip com el seu) el van condemnar en una primera part en què mai va semblar que s'estava jugant la lliga. Alguns apel·laran a l'alineació (Xavi, Iniesta i Cesc es van quedar a la banqueta), però la realitat és que a l'equip li va faltar esma. Els de Mendilibar –no van inventar res respecte als tres anteriors precedents– només van necessitar quatre minuts per esguerrar-ho tot. Simptomàtica la jugada del primer gol. Puyol no hi arriba, Piqué no tanca i l'assistència de Raúl García l'aprofita Lekic per iniciar un malson del qual els blaugrana no es van despertar durant tota la primera part. Un xut de Messi (Guardiola el va enviar a la banda dreta perquè era la menys malmesa pel fred) que Andrés va enviar a córner va ser l'única espurna de reacció d'un equip que en el minut 20 va rebre el segon, després d'una altra jugada en què Raúl García –tot i que estava en posició dubtosa no és excusa– els va tornar a guanyar la partida. Bona voluntat de l'Osasuna en les dues accions contra el Barça més vulnerable que es recorda. Els blaugrana van arribar al descans sense esma. Un xut de canari de Messi (27') va ser l'única aproximació que van fer en una primera part en què l'Osasuna, a banda de congelar-los les idees, va passar per sobre dels blaugrana.

Guardiola, en el descans, sabia que l'única manera de reaccionar era canviar-ho tot. I ho va fer. Ho va canviar tot. Puyol i Pedro es van quedar a la banqueta, mentre que Tello i Cuenca sortien per obrir el camp i mantenir l'equip viu en la lliga. I gairebé ho van aconseguir. El Barça es va aferrar amb un 4-2-3-1 (Messi darrere d'Alexis) amb dos extrems més oberts que mai. Van ser 45 minuts d'esperança. De recuperació de valors. D'autoestima. De nova heroica. La consigna era clara: tancar l'Osasuna a la seva pròpia àrea, i per això es necessitava un gol ràpid. I va arribar al cap de cinc minuts. Cuenca va posar un caramelet a Alexis i el xilè va fer saltar l'esperança. El Barça hi creia. Amb la d'obstacles que ha anat superant, no tot es podia acabar a Pamplona. L'Osasuna també sabia que se li girava feina. Per alguna cosa ha jugat tres cops amb el Barça aquesta temporada, però quan el Barça començava a veure una petita escletxa de llum i als navarresos més els tremolaven les cames, va venir el punyal definitiu en un cúmul de despropòsit. Valdés va fallar on més fiable és (en un servei amb els peus), la pilota dividida no va ser capaç de treure-la ningú i Raúl García es va avançar a Piqué per fer entrar la pilota amb un punt de sort (abans la pilota va tocar el pal). El cop semblava que era massa càstig. Qualsevol equip hauria claudicat, però el Barça va tornar a mostrar per què aquest equip és irrepetible. Tello, al rescat, feia el 3-2. Quedaven 18 minuts i tothom tornava a creure-hi. I més quan Alexis (80') establia un empat que només va durar 30 segons. Els que va necessitar l'àrbitre assistent per corregir el principal i anul·lar-lo per un fora de joc més que discutible en interpretar que Sergi Roberto va pentinar la pilota. Llavors, feia estona que ja no hi havia dibuix. Va ser un setge a l'àrea navarresa. Una exhibició de força i d'orgull. De no voler claudicar. Va durar fins a l'últim sospir del temps afegit (Cesc va tenir l'empat). Al Reyno de Navarra ningú respirava tranquil. El Barça no es rendia. En deu minuts va tractar d'arreglar tot el sidral que va muntar en la primera part. El marcador no es va moure. El partit s'acabava. Malauradament, la lliga per als blaugrana, gairebé també.