Polisèmic, el partit d'ahir és capaç de dir, per ell mateix, moltes coses. Que el Madrid haurà de suar, que el millor Barça ha tornat, que els futbolistes van voler dir a Pep que estigui tranquil i es quedi. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions. El cabàs de gols va tenir, en tot cas, Leo Messi com a protagonista. Amb 27 dianes, es va col·locar a una de Cristiano en el seu partit 200 en la lliga. I, posats a buscar rècords, l'argentí és a 13 gols d'igualar César com el màxim artiller de la història del club. Amb 24 anys...

De sobte, el Barça va tornar. De vegades el futbol sembla governat per muses capricioses. I ni l'anàlisi més estudiada no explica per què en un instant màgic, un equip es recupera. Ho va fer a cavall del seu millor futbolista, Leo Messi, que va corregir el camí incert que des de gairebé l'inici havia pres el partit per culpa d'una errada de Montoya que va provocar el gol de Piatti.

El València guanyava per la mínima. El Camp Nou assistia a un espectacle inesperat. La centrada de Feghouli i el gol de l'argentí del València van silencia la parròquia local.

El futbol té un idioma. Parla a través del que passa a la gespa. Els més grans saben llegir-ho. Messi n'és un. Hi havia una sola manera d'interpretar l'errada de Montoya: el partit demanava que els pals de paller de l'equip fessin un pas endavant.

Guardiola així ho havia previst des de l'alineació. La història del Barça de Pep està plena de gestos semblants al que va tenir ahir l'entrenador: quan més necessita del seu equip i cal reduir el màxim els riscos aposta a ulls tancats pel valor segur del 4-3-3. Però no es tracta només del dibuix. També Pep s'aferra a allò que Luis Aragonès anomena “passadissos de seguretat”. És a dir: evitar experiments. I així, des d'una base sòlida, recuperar bones sensacions.

Messi va assumir el lideratge de la petita remuntada que, sorprenentment, necessitava consumar l'equip. Després d'una bona incursió de Pedro a passada d'Alexis, l'empat es va concretar gràcies a l'olfacte d'ariet de Messi, atent a un rebuig defectuós de Rami i molt encerat per tocar suau entre el pal i Alves. De sobte, les muses. En temps de carnaval, el Barça es va treure la disfressa d'equip dubitatiu i es va mostrar com és des fa quatre anys: fort, decidit, brillant, treballador i guanyador.

Llavors es va recuperar un tret d'identitat del Barça de Pep: marcar augmenta la seva ambició i no pas a l'inrevés. Busquets va assistir Messi perquè contraataqués amb Iniesta, però Diego Alves va avortar el gol. El brasiler, però, no va evitar el segon de Messi. Després d'una gran obertura a l'espai d'Iniesta a Abidal, l'argentí, molt murri, es va aprofitar d'una aturada defectuosa del porter per marcar el segon. El gol il·lustra les ganes de Messi. Si parla al camp, aquesta va ser la manera de dir que l'equip necessitava aquesta actitud.

Després d'avançar-se, el Barça va resultar un vendaval, com si s'hagués tret una motxilla incòmoda. Alleugerits, els nois de Guardiola van multiplicar les ocasions. Especialment Cesc, que va completar un dels millors partits al Camp Nou. Incisiu, el maresmenc ho va intentar de totes les maneres. Fins i tot amb una xilena que es va estavellar al travesser. No va tenir el premi del gol. Sí el de l'afició, quan va ser substituït.

De vegades sembla que fins i tot en festes com les d'ahir l'equip es deixa un racó per provocar angoixa. Per no convertir-se en gols, la suma d'ocasions va generar malfiança a la graderia. El Barça continuava generant perill en la segona part, però Alves i el mateix desencert mantenien una diferència mínima que no tenia res a veure amb el que passava al camp. Cesc, Alexis i fins i tot Montoya van provar sort. Del lateral caldrà dir que el partit ha resultat una bona mostra de la seva personalitat. Es va recuperar anímicament de l'errada en el gol visitant.

El que l'afició patidora temia va estar a punt de passar. El València va tenir el gol a la punta de la bota dreta de Feghouli. Ho va evitar Valdés, amb una mà prodigiosa.

De vegades, aquesta intervenció de Valdés fa de catarsi o de despertador. Perquè de seguida l'equip respon. Un contraatac liderat per Messi i acompanyat per Tello va acabar en el tercer gol de l'argentí. El partit s'havia acabat.

Leo va marcar el quart després amb un globus que hauria de patentar. La passada va ser un altre cop de Busquets. Guardiola des de la banda va assenyalar el seu deixeble. I Xavi, que havia entrat per sumar alguns minuts i provar l'estat del seu soli, va completar l'exhibició amb un altre globus, sumant el seu onzè gol en la lliga: rècord absolut. El Barça torna a estar a deu del Madrid, que ahir més que mai es devia convèncer que no serà fàcil batre el tricampió.