Amb l'orgull intacte

Ni el més pessimista dels aficionats blaugrana hauria imaginat que la setmana decisiva de la temporada aniria carregada de tants cops. De perdre virtualment la lliga a veure com s'esfumava la Champions. I de quedar eliminat amb fatalitat contra el Chelsea a haver de pair l'adéu del líder espiritual de tot plegat: Guardiola. El barcelonisme, però, acostumat últimament a anar d'èxit en èxit, va reaccionar amb grandesa i serenor, ovacionant l'equip després de les dues desfetes i entenent la marxa de l'entrenador, en part gràcies al nomenament de Vilanova, decisió que demostra que l'estil que ha captivat el món sencer és irrenunciable.

El darrer capítol de la trama, però, encara estava per descobrir, veure com reaccionava l'equip, malmès físicament i psíquicament, en un partit sense gaire rellevància pel que fa a la lluita per la lliga, però sí molt important en l'aspecte emotiu, ja que perdre ahir a Vallecas donava el títol al Madrid. I els jugadors blaugrana van reaccionar com només ho poden fer els campions, com una autèntica piconadora de futbol d'alta escola, d'esforç defensiu i d'exhibició ofensiva. En definitiva, una demostració d'orgull i d'autoestima d'un equip que no guanyarà la lliga, però que va deixar ben clar que després de quatre anys de celebracions la fam està intacta. I la millor mostra són els set gols d'ahir, la millor manera de treure's l'espina d'una setmana massa tràgica.

I això que el Barça no va entrar gaire bé en el partit, descol·locat per una pressió asfixiant del Rayo, que evitava una vegada rere l'altra la fluïdesa del joc blaugrana. Fruit d'aquesta empenta va arribar el primer ensurt, en una passada curta de Pinto –titular ahir pensant en la final de copa– que va interceptar Diego Costa. Per sort, però, Busquets va evitar la rematada in extremis. I el desencís no va acabar aquí, ja que la defensa blaugrana va tornar a perdre la pilota en la jugada següent, en què l'extrem Lass no va saber definir quan ho tenia tot a favor per marcar. Els avisos, però, van despertar el Barça, que a partir d'aquell moment es va fer amo i senyor de la situació i va obligar el Rayo a recular. Tot i les baixes de Piqué i Xavi i les suplències d'Iniesta i Cesc, tots ells jugadors de toc, els de Guardiola van començar a moure la pilota a una velocitat de vertigen, com només aquest equip ho sap fer, contra un Rayo totalment superat. La participació de Messi en el joc de creació i les diagonals constants de Pedro i Alexis van acabar de fer la resta. I així es va fabricar el primer gol, en el minut 15 de joc, en una fantàstica jugada col·lectiva que va acabar amb una passada a l'espai a Alexis. El xilè va canviar el sentit del joc cap a Pedro, que va donar el gol mastegat a Messi. La diana va acabar d'enfonsar el Rayo, incapaç d'aturar el vendaval ofensiu del Barça. De fet, el 0-2, que va arribar en el minut 26, resumeix perfectament com va anar el partit. Messi i Pedro, tot i no tenir aparentment res a fer, inicien la pressió en la sortida de la pilota de la defensa del Rayo. L'argentí, molt murri, n'aconsegueix el control i inicia una jugada de rondo: cessió per a Keita que, al primer toc, fa una passada per a Alexis, que dribla Cobeño i marca. Tot i el 0-2, el Barça, en comptes d'especular amb el resultat, va seguir persistint, buscant la porteria del rival, una de les marques de la casa. I després d'un parell de jugades col·lectives que no van acabar en rematada, va arribar el tercer de la nit, que un altre cop va fabricar Messi, amb una diagonal imparable d'esquerra a dreta que va acabar amb una assistència a l'espai digna d'un base de l'NBA. El beneficiat, en aquest cas, va ser Keita, sublim ahir, que va batre Cobeño per sota. Just abans, va ser el torn per al lluïment de Pinto, que es va poder treure el mal gust de boca per l'error de l'inici amb una meravellosa estirada en un xut de falta de Trashorras.

Tot i que en aquells moments l'aficionat del Real Madrid ja havia anul·lat els seus plans de visitar la Cibeles, el Barça va mantenir el ritme i la intenció després de la represa, i en el primer minut va arribar el quart, un altre cop fabricat per Messi, que va obrir a Alexis, que va tornar la pilota a l'argentí. Tot i que la seva rematada va anar al travesser, el rebot va caure als peus de Pedro, que va marcar amb la porteria buida. Quedaven encara 44 minuts de joc, però l'equip de Guardiola no va abaixar el ritme, buscant una vegada i una altra la porteria del Rayo, la millor manera de llepar-se les ferides. I en el minut 30 de la segona part, Thiago va fer, amb el cap, el 0-5, després d'una centrada precisa d'Alves. I després d'uns minuts de certa pausa, Pedro i Messi van completar una golejada d'escàndol, la millor manera de reivindicar un equip i un futbol que tantes alegries ha donat en els darrers anys.

El Real Madrid serà campió, però encara haurà d'esperar uns dies per poder celebrar la lliga. La Cibeles, ahir ja engalanada per a l'ocasió, haurà d'esperar.