L'aigua del riu flueix i està en etern moviment, en canvi constant, però en essència continua sent el mateix riu. El FC Barcelona va fer ahir al Camp Nou un elogi a una de les doctrines presocràtiques d'Heràclit. I malgrat el relleu a la banqueta, malgrat el canvi de tècnic, l'equip manté l'essència, manté l'estil i la filosofia que l'han dut a la glòria en els últims quatre anys amb Pep Guardiola al capdavant.

El nou Barça de Tito Vilanova manté el segell. I ahir, com en l'era Guardiola, va ser protagonista amb la pilota als peus, va fer ballar el rival al mig del camp amb associacions eternes entre Xavi, Busquets, Cesc, Messi i companyia, va pressionar a dalt la sortida de la pilota de la Real Sociedad, i va fer mal per la banda amb Tello –la gran sorpresa d'ahir en l'onze– i Pedro ben oberts, secundats per les incorporacions puntuals de Dani Alves i Jordi Alba. I a dalt, Leo Messi. Sempre Messi. L'argentí mereix una menció a part. L'etiqueta de millor jugador del món no és pas gratuïta i ahir, en l'estrena oficial de l'equip a l'estadi, ho va tornar a demostrar per enèsima vegada. La temporada passada el 10 del Barça va batre César com a màxim golejador de la història del club, va superar el registre de gols de Gerhard Müller en el global de les competicions en una sola temporada i, en la lliga, va destrossar registres anotant 50 gols i superant Dudu Georgescu com el guanyador de la Bota d'Or que més gols havia marcat en un sol any. Però ell mai en té prou i fa de l'autoexigència la seva major virtut. En la pretemporada havia avisat amb quatre gols en cinc partits i ahir es va estrenar amb un doblet en el debut en la lliga. La golejada contra el conjunt donostiarra permet somiar. Aquí res no ha canviat.

L'estrena del nou projecte blaugrana no podia tenir un inici més dolç. Minut 3 de partit i gol de Carles Puyol en la primera rematada de l'equip entre els tres pals. Xavi va servir un córner des de la dreta i la pissarra va funcionar a la perfecció perquè el capità es va desfer del marcatge d'Ansotegi i, de cap i lliure de marcatge a la frontal de l'àrea petita, va batre Bravo.

Griezmann va posar l'ai al cor només un minut després, però no va arribar a la rematada per poc. La Real, però, sí que va trobar premi cinc minuts després, en el 9, en una fuetada ràpida al contraatac conduïda per Xabi Prieto, que va cedir a Illarramendi i aquest va obrir al primer toc per a la incorporació del Chori Castro, que va agafar bé l'esquena a Alves i va afusellar Valdés al primer pal. Un cop dur. Però el Barça es va saber aixecar. La inquietud, per als escèptics que encara gosen permetre's el luxe de desconfiar d'aquest equip, va durar tan sols dos minuts. Va ser llavors quan va aparèixer Messi. El crac argentí va recollir una pilota a l'interior de l'àrea i va connectar un xut que va ser ben taponat pels centrals, però ell mateix va aprofitar el rebuig i va tornar a xutar amb l'esquerra per foradar, aquest cop sí, la porteria del xilè Bravo. I en el minut 15, el tercer. Cristian Tello, molt actiu per la banda esquerra, va posar una pilota a l'interior de l'àrea i Messi es va anticipar al seu marcador per posar la punta de la bota i batre altre cop el porter de la Real. Un quart d'hora de bogeria, un quart d'hora de grans sensacions.

En el minut 17, Messi va estar a punt de fer el quart, però notícia: la seva rematada de cap va sortir alta. El Barça tocava i tocava davant d'un conjunt donostiarra impotent per la contundència i l'efectivitat blaugrana. Montanier, capcot a la banda. I al camp, Messi i companyia seguien a la seva. Precisament l'argentí va tornar a crear perill en atac en el minut 35, després d'una assistència en curt de Cesc, però el seu xut, escurat a l'esquerra, el va aturar Bravo. Un minut després, Elustondo va estar a punt de sorprendre Valdés des del mig del camp, però el porter blaugrana va posar una bona mà per enviar a córner. I a només cinc minuts del descans, gol de Pedro per sentenciar el partit en només 40 minuts. El canari va rematar al primer toc, amb un xut creuat, l'excel·lent pilota al segon pal servida per Tello des de l'esquerra. Connexió entre extrems.

Amb el partit decidit, el Barça va manar encara més en la segona part. La Real Sociedad gairebé ni va olorar la pilota i només va inquietar la porteria de Valdés amb un xut de Chori Castro desviat a la dreta (49'). Tito va donar entrada a dos campions del món i d'Europa (Piqué i Iniesta) i Messi va estar a punt de tornar a sucar en el minut 51, després de tres parets consecutives amb Pedro, en un pam de terreny. El xut de l'argentí, però, va anar al lateral de la xarxa. L'acció, de traca i mocador.

Xavi, amb un fort xut des de la frontal, va fer lluir Bravo pocs minuts després. I en el minut 74, la gran ovació de la nit. No va ser per a Messi, va ser per a un asturià. Si Tello va ser la sorpresa en l'onze, David Villa va ser la sorpresa en la convocatòria. Amb tot dat i beneït, Tito li va donar poc més d'un quart d'hora i quan va saltar al camp l'estadi es va enfonsar. Va ser una mena d'assaig, perquè els decibels de l'estadi van arribar al seu punt més àlgid minuts després amb el gol d'El Guaje. Si Tito va tenir l'estrena més dolça, Villa va tenir el retorn més somiat. Vuit mesos després de fracturar-se la tíbia a l'estadi de Yokohama en el mundial de clubs del Japó, l'asturià va tornar a somriure. Què millor que reaparèixer en partit oficial i fer-ho amb un gol. La recompensa a tant treball de recuperació va arribar set minuts abans del final. Iniesta va arribar a la línia de fons i va cedir enrere per al seu company, que va connectar un xut creuat i col·locat amb l'esquerra, impossible d'aturar per a Bravo.

Felicitats, Tito; ben tornat, David, i tu, Leo, chapeau, com sempre, vaja.