Clam nou al clàssic
L'afició va omplir el Camp Nou d'estelades i pancartes a favor de la independència i el públic la va reclamar en el minut 17 i 14 segons
El dos a dos manté el Barça a vuit punts del Madrid
“Quan Catalunya decideixi el seu futur, el Barça li farà costat.” Eren paraules de Sandro Rosell un dia després del partit contra l'Spartak de Moscou al Camp Nou, el primer dia en què els crits d'independència es van sentir a l'estadi. Dies abans, en l'assemblea de compromissaris, el president blaugrana s'havia expressat en termes similars. Ja s'havia produït la massiva manifestació de l'Onze de Setembre, a la qual va assistir a títol personal, i que ha sacsejat per complet el dia a dia del país en l'àmbit social, polític i econòmic. Tant que s'han convocat unes eleccions plebiscitàries el dia 25 de novembre en què el poble de Catalunya ha d'escollir quin camí desitja per al seu futur. Si fem cas del clam de la Diada i de les últimes enquestes, en sortirà un Parlament sobiranista que anhela i treballarà per la creació d'un estat propi. I si aquest és el camí escollit, el Barça, la institució esportiva més important del país, serà un gran aliat. No girarà l'esquena als somnis dels catalans.
Ahir es jugaven dos partits al Camp Nou. El purament esportiu i el de la reivindicació. El primer va acabar en taules amb l'empat a dos gols, tot i que el Barça va sortir beneficiat ja que manté els vuit punts de distància a la lliga.
L'altre, el de la reivindicació es va guanyar per golejada. El club va decidir que el mosaic per rebre l'etern rival fos una bandera catalana amb les lletres Barça ben visibles a l'altura del lateral i l'Assemblea Nacional Catalana va fer una crida perquè totes les persones que anessin a recintes esportius aquest cap de setmana ho fessin amb una estelada. I el Camp Nou, amb un clàssic contra el Madrid amb una audiència potencial de 400 milions de persones, havia de ser l'epicentre dels crits reivindicatius dels catalans. I el seguidor blaugrana va respondre a la crida. A dos quarts de set de la tarda ja se sentien els primers crits d'in-inde-independència! i a les grades les banderes estelades convivien amb les del Barça. A la zona de la Penya Almogàvers una pancarta gegant: “Catalonia Europe's next state”, lletres gegants de color blanc formant la paraula independència i en la segona part la tradicional pancarta “Catalonia is not Spain”.
En el minut 17 i 14 segons, el camp va ser un clam i es va corejar ininde-independència! durant uns quaranta segons. Després, l'afició es va dedicar a animar l'equip i no es va tornar a sentir el crit reclamant la independència fins al minut 39 després que Pedro veiés una groga molt rigorosa i després del segon gol de Leo Messi i més tímids al final del partit. Un clàssic en què tot el món va comprovar l'anhel pacífic de Catalunya.