La malaltia de Tito
La lluita continua
Tito haurà d'afrontar la segona recaiguda de la seva malaltia, que li va ser detectada el 22 de novembre del 2011 i que es va reproduir el mes de desembre passat
Després d'ajudar Guardiola a fer ascendir el filial i a construir el millor Barça de la història, Vilanova va complir el seu somni de dirigir el primer equip, amb la cirera de la lliga dels 100 punts
La malaltia ha tornat a colpejar Tito Vilanova, tot un exemple de superació que haurà de tornar a la lluita, per tercera vegada en només un any i mig. El malson va començar el 22 de novembre del 2011, quan Vilanova va haver de ser sotmès a una operació d'urgència per un tumor a la glàndula paròtide. La intervenció és satisfactòria i només sis dies després el tècnic pot abandonar l'hospital. Tito, però, vol més, i tan bon punt rep el permís dels metges torna a la feina, el 7 de desembre, per viatjar amb l'equip a Madrid tres dies després. Tot i que s'absenta en alguns desplaçaments, a poc a poc tot va tornant a la normalitat, fins que a la primavera la malaltia sembla ser un malson oblidat, una excel·lent notícia que va seguida d'una altra, ja que davant l'adéu de Guardiola el club li ofereix fer-se càrrec del primer equip.
Arriba el mes de desembre i tot va com una seda. Sota el guiatge d'un Tito exultant, l'equip està signant uns números de rècord. El dia 18, però, en un control rutinari, els metges li detecten la reproducció del tumor, que obliga el tècnic a tornar a la sala d'operacions. Tito, però, es veu capaç de continuar dirigint l'equip, un desig que comparteix el club. I després d'un primer viatge a Nova York per ser avaluat, Vilanova es trasllada a viure a la ciutat nord-americana per rebre tractament, un procés que s'allargarà dos mesos. Finalment, Tito torna a Barcelona el 26 de març. Tres dies després ja dirigeix l'entrenament i tot seguit s'asseu a la banqueta, en l'anada de la Champions contra el PSG.
Acabada la temporada, i amb la lliga dels 100 punts a la butxaca, tot sembla haver tornat a lloc, amb Tito immers en la preparació del nou curs, com ho demostra la roda de premsa que va fer dimarts. Ahir, però, la malaltia va reaparèixer, i aquesta vegada obligarà el tècnic a deixar la banqueta, per seguir lluitant.
Sis anys inoblidables
Només la malaltia podia interposar-se entre Vilanova i el seu somni: gaudir del futbol, de l'anàlisi i de l'estratègia des de la banqueta del Barça. Després de jugar en les categories inferiors i de dirigir el cadet de Messi, Cesc i Piqué, Tito va començar a fer realitat el seu desig el 21 de juny del 2007, amb Guardiola, que el va escollir com a ajudant per dirigir el filial. L'èxit va ser rotund, i només un any després tots dos es van fer càrrec del primer equip, que en un temps rècord va passar de la depressió a la joia, amb l'històric sis de sis i un futbol admirat arreu, amb el qual el Barça va alçar 14 títols en quatre temporades. Sempre reservat, Tito va passar al primer pla mediàtic per culpa de Mourinho, que després de ficar-li el dit a l'ull va fingir no saber qui era. El destí, però, va voler que mesos després el de Bellcaire assolís el cim, la banqueta del primer equip, per guanyar la lliga al Madrid de Mourinho, la cirera a sis anys farcits d'alegries que ara s'aturen, de moment.
