Dilluns, 28 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Esports
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Torna el «Yo, cantera»

25 anys després de la campanya del 1984, revifa l'aposta pel planter

El fet diferencial impulsa la recuperació d'un model adormit durant molts anys

Pochettino, obligat per la conjuntura, recull el testimoni de Paco Flores

Gràfic de tots els debuts de jugadors del planter amb el primer equip en lliga. Foto: el 9.

Enguany es compleixen 25 anys de la campanya Yo, cantera, una campanya institucional de gran impacte. Des de la temporada 84/85 l'Espanyol no ha estat capaç de consolidar el model de club que s'amagava darrere l'esmentada campanya, ja que ha anat perdent el tret diferencial que el va rescatar de l'estandarització dels models esportius de la resta d'equips de la lliga. La campanya va acabar convertint-se més en una campanya publicitària amb molt ressò mediàtic que en una aposta clara per la filosofia de planter. Però l'afició de l'Espanyol se la va creure i durant uns anys el club va tenir una imatge de marca que malauradament no s'ha consolidat mai de manera definitiva. El Yo, cantera va colpir, va tenir una àmplia resposta social, però no tenia full de ruta que la dotés de contingut. De fet, l'Espanyol aleshores no tenia estructura formativa i va encetar acords amb altres clubs (l'Hospitalet) per nodrir-se. Malgrat tot, Ferran Martorell, expresident del club, cervell i responsable de la campanya explica: «En aquella època tenia molt clar que nosaltres havíem de ser l'Athletic de Catalunya.» El club biscaí, que havia guanyat dues lligues consecutives, marcava el camí. Aquella campanya va ser l'origen de la implantació del futbol formatiu a l'Espanyol com a estructura clau dins de l'entitat, estructura que no es va consolidar fins a mitjan anys noranta. I es va dissenyar el que molta gent espanyolista considera com l'única fórmula possible per assegurar l'existència.

És exportable aquella campanya a la tendència actual? Torna el Yo, cantera? És recuperable el fet diferencial en l'actualitat? Són qüestions que es debaten aquests dies en l'entorn espanyolista, sacsejat per la irrupció de tres o quatre jugadors del planter en el primer equip de Pochettino. És possible, o bé és un risc que ningú, tret dels tècnics, està disposat a córrer? Existeix un corrent que opina que es posaria en perill la permanència de l'equip a primera divisió. Aquesta reflexió ha provocat que en els últims 20 anys totes les directives, inclosa, és clar, la de Daniel Sánchez Llibre, tingués una por atàvica a un daltabaix esportiu d'aquest calibre. Tot i així, sota el seu mandat es van fer esforços per recuperar la política del Yo, cantera. La lleva de la Intertoto i el paper cabdal d'un tècnic com Paco Flores va fer reeixir l'Espanyol en aquest sentit. El tècnic català va fer debutar nou jugadors del planter (vegeu gràfic pàgina següent), va assolir una copa del Rei i no va patir per mantenir la categoria. Més enllà de les campanyes que Flores va suportar en contra seu, fins i tot des de dins del mateix club, s'estava gestant un nou corrent dins de la directiva, un canvi radical cap a una ambició esportiva desesperada, tot aprofitant que la conjuntura econòmica feia surar els diners. Era l'any 2002. Es va apostar per projectes guanyadors amb l'objectiu d'anar a Europa, Champions inclosa. Somnis humits de grans èxits esportius. L'experiència va resultar un fracàs amb una desfilada de tècnics i directors esportius en la més absurda representació de la disbauxa en l'escenari de la gestió.

Posteriorment, hi ha hagut intents de recuperar el model de planter. Lotina i Valverde ho van intentar amb molt d'èxit, però van haver de pagar un peatge massa alt pels vicis de la plantilla. Pel mig van quedar els grans fiascos dels fitxatges del Costa, Jônatas, Lola i companyia.

Ara, amb Pochettino al capdavant d'un nou projecte, els símptomes ens porten a pensar que es vol recuperar la filosofia de la campanya del 84/85, una manera de fer que és perfectament adaptable a la realitat actual. «És molt viable. Que cadascú especuli si és per convicció o per necessitat, perquè per la nostra part és per absoluta convicció», recorda Pochettino. Ja han debutat set jugadors, dels quals tres s'estan consolidant en el primer equip. Els debuts poden ser circumstancials, però ja s'han posat els fonaments i s'han introduït canvis estructurals en el futbol de base encaminats a afavorir l'arribada de jugadors al primer equip. El Yo, cantera és possible. Ara més que mai.


El 2002 es va produir una involució en l'aposta pel planter de la qual el club s'està recuperant

Meler es va carregar la perversa idea original de la campanya

Només a uns publicistes se'ls podia ocórrer una campanya com la que van posar en marxa Ferran Martorell i Josep Maria Piera l'estiu de 1984. La idea inicial de la campanya no va superar l'examen de competència deslleial. El president Manuel Meler no va autoritzar la idea originària que era: Yo [escut de l'Espanyol] cantera, Yo [escut del Barça] cartera. En saber-se les seves intencions, la premsa culer va defensar-se amb un Yo [escut de l'Espanyol] segunda. Martorell, aleshores directiu responsable de la parcel·la esportiva, va inundar Barcelona de tanques publicitàries aprofitant que era agost i ho va fer a cost zero. El Yo, cantera es va convertir en referència visual en cadascuna de les cruïlles de la ciutat, un autocar de dues plantes es va passejar per més de 50 localitats catalanes, es va explotar la figura dels aleshores famosos barrufets en una campanya nadalenca i un adhesiu en català i castellà va trobar refugi en milers de cotxes. Tot plegat van configurar un element publicitari de primer ordre en el món de la marxandatge. «Va ser un èxit i ens va identificar amb una manera de ser que jo sempre he defensat», explica Ferran Martorell.

Els fitxatges de jugadors com ara Soler i Forcadell van ser el pal de paller esportiu per encetar la campanya. Aquesta iniciativa publicitària va coincidir també amb una vaga de futbolistes que va permetre a molts jugadors procedents de l'aleshores anomenat amateur debutar a primera divisió. Jugadors com ara Tintín Márquez, Gallart, Arabí, Robi, Mauri, Sirvent, Patón, Iñaki i companyia van defensar el perquè d'una campanya que va deixar empremta.

L'Espanyol va fer molt bons resultats esportius en les temporades següents recollint els efectes de la campanya en el terreny social. «Recordo que aquells anys van ser una bogeria. Es van arribar a fer 150 socis diaris», explica Martorell tot recordant els temps previs a la disputa de la final de la copa de la UEFA del 1988 a Leverkusen. «Vam fer el rècord de socis del club. Vam passar d'uns 12.000 als 18.581 socis. Recordo aquesta xifra com si fos avui», explicava ahir a aquest diari Pedro Tomás, que ocupara el càrrec de director general.

El líder esportiu de la campanya va ser Xabier Azkargorta, que recorda que eren temps complicats. «No hi havia diners i s'havia de fer un pla d'estalvi. Vam pentinar tot el mercat català i de categories inferiors i vam parar el cop econòmicament.» Dues temporades després es va consolidar la base de l'equip que Clemente va portar a la UEFA. «Van ser tres anys de treball molt profitosos», recorda. Més enllà dels efectes esportius «va permetre que la gent s'identifiqués amb aquell moviment». Segons Azkargorta, exportar aquell model és possible i recomanable. «Seria una gran idea per a l'Espanyol recuperar aquell esperit.»

La campanya continua tan viva que hi ha un lloc web (imatge que encapçala aquesta informació), que ha mantingut viu l'esperit al llarg dels anys.

Darrera actualització ( Dimecres, 3 de febrer del 2010 02:00 )

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

TEI reforç Educació Infantil

AMPA Escola Lleida

25/05/12 23:46 - LLEIDA

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter