Dilluns passat, en plena tempesta de neu, qui no tenia llum (quina vergonya Fecsa-Endesa!), però si telèfon, es podia dedicar, per passar l'estona i per desfogar-se, a trucar a les emissores de ràdio, mitjà imprescindible en temps de crisi, per fer un escandall de l'estat del desastre i per calmar, o no, el personal. Alguns dels que van trucar a Ràdio Girona-Cadena SER van tenir l'agradable sorpresa que qui els contestava era el director de l'emissora, en Jaume Serra. És fàcil deduir que allà, a la plaça Josep Pla, va treballar tot déu. És en les situacions complicades és on es veu la idiosincràsia i el tarannà dels professionals de la informació i que saben treballar en equip. Tots arremangats, sí senyor! I que té a veure tot això amb l'Espanyol, em preguntaran? Doncs poca cosa, excepte la voluntat de veure que quan es treballa en equip, implicant-se del primer a l'últim de la casa, és molt més fàcil reeixir en qualsevol fita que un es proposi. Precisament la situació del club blanc-i-blau, amb tants fronts oberts (esportius, financers, de gestió de plantilla, d'ànims) és, si més no, preocupant. És difícil treure's del cap que, si no s'aconsegueix la permanència, el futur serà tan negre, dur i difícil com els pobres abonats que s'han quedat tantes hores i dies sense subministrament elèctric. I com que els trenta mil socis de l'Espanyol no s'ho mereixien potser ha arribat l'hora, jo el primer, de mirar les coses en positiu, encara que sigui per allò de remar en la mateixa direcció. No hi ha dubte que els darrers partits han generat, més que mala llet, desencís. No, l'equip no ha jugat malament, i ha tingut a l'abast sumar cinc o sis punts dels nou que hi havia en joc, que haurien anat molt bé per entrar en la zona de la tranquil·litat. I com que es tracta de ser positiu, per allò de la negror que s'albira, crec que la sortida a Tenerife pot significar el principi d'un cicle de més bonança. I posats a ser optimistes, per què no s'intenten refer les relacions amb Raúl Tamudo?

Algú ho ha insinuat, tot i que el problema, per com han anat les coses, sembla tan seriós com aparentment i irresoluble. Però si encara forma part de l'equip, s'entrena cada dia i falten davanters, què impedeix iniciar una operació de rescat? I no com a salvador de res, òbviament, sinó per la simple raó d'intentar amortitzar el seu estipendi. Perquè quan millor juga l'Espanyol, més clara es veu la seva negativitat de cara a porteria i amb el gol. I noi, costa molt de fer-ne! No hi ha dubte que els propers tres partits de lliga, contra el Tenerife, el Sevilla i el Valladolid, marcaran el to de com serà el camí fins al final de la temporada.