—Com definiria la situació esportiva actual?

— «És una situació de tranquil·litat. Per mèrits i per joc mereixeria tenir alguns punts més, però estem tranquils i convençuts de la idea de joc que hem plasmat. L'equip té una idea de joc molt clara, de voler jugar a futbol des de la combinació i no des de la pilotada.»

—Per què aquesta sensació del vestidor no es plasma en l'entorn?

—«Perquè l'Espanyol ja sabem el que és. Tot té una part bona i una altra de dolenta. Si volguéssim parlar de la part bona, diríem que l'equip ha fet pocs gols, però que la majoria de gols han donat punts. L'entorn està un xic més intranquil, però allà a dins [en la plantilla] tothom està convençut de què està fent.»

—Des de dins es té la sensació que s'està més a prop del descens o més lluny que altres anys?

—«L'equip és molt realista amb la situació. Estem a vuit punts, però sabem que si ens adormim poden aparèixer els problemes. Sabem que cada partit l'hem de jugar amb la màxima intensitat del món i intentar aconseguir els 40 o 41 punts que diuen que donen la permanència.»

—El més esperançador és veure que ha millorat molt el joc?

—«Aquest és un equip que té qualitat i molta mobilitat, amb una idea de joc i amb futbolistes de qualitat que no saben jugar d'una altra manera. Al final, quan jugues bé el més normal és que guanyis partits.»

—Quines són les claus de la millora del joc?

—«Tots els jugadors tenen personalitat per oferir-se sense por d'intervenir i perdre la pilota. Ara el mateix jugador, encara que la perdi, es torna a oferir. Crec que aquesta és la clau. I després, és clar, que tinguis jugadors de qualitat, perquè si no els tens és molt més complicat.»

—Conceptes com ara la sortida de pilota, l'associació, el control mitjançant la possessió han desbancat el joc de contraatac?

—«Ara tenim futbolistes de molt control de joc, que perden poques pilotes, futbolistes que van millor jugant en llarg i uns altres, al peu i centrals amb bona sortida de pilota. Hi ha més de tot. La temporada de la UEFA també teníem molta qualitat. L'únic que ha canviat d'aleshores és que abans vivíem més del contraatac i ara elaborem més.»

—Una de les preocupacions de Pochettino és la falta de profunditat. Com s'aconsegueix?

—«Al final, allò que importa és tenir la pilota en zones de perill, no només que circuli entre els centrals. L'equip ha demostrat que té profunditat i quan toquem molt és perquè busquem la millor opció per atacar la defensa rival.»

—Com veu l'aportació dels joves que comencen a tenir pes?

—«Tant Víctor com Javi ho estan fent molt bé. Tots dos són esquerrans, i això és molt important, sobretot en la posició de centrals, perquè hi ha pocs esquerrans. Víctor té una bona sortida de pilota, tant en llarg com en curt, i Javi interpreta el joc molt bé. Encara tenen camí per recórrer i no se'ls pot exigir molt perquè acaben d'arribar. No se'ls pot ficar més pressió que la necessària.»

—Creu que tenen fusta de jugadors importants?

—«Estic convençut que seran dos grans futbolistes. Encara han de millorar, i ho fan cada dia. Víctor ha millorat molt en l'aspecte defensiu. És més agressiu i contundent que abans i Javi es va assentant en el terreny de joc. Els minuts donen això. Però repeteixo que no se'ls pot carregar el pes de l'equip.»

—Què opina un golejador de l'ús estadístic que es fa quan vostès han repetit sempre que és qüestió de ratxes i d'inspiració?

—«Pràcticament en tots els equips que he estat se n'ha parlat, de la falta de gol. Des que estic a l'Espanyol, sempre. És anecdòtic al final, perquè el que importa no és marcar-ne molts o pocs, sinó els punts que et donen. No negaré que si féssim més gols tindríem més possibilitats de guanyar, però al final també és molt important saber defensar. Sempre hem dit que el gol és qüestió de ratxes i en aquest equip hi ha gent que té gol i segur que en farà. Quan s'obri la porteria tornarem a veure els resultats de l'any passat. Els gols arribaran, perquè es fan les ocasions.»

—Quina opinió té sobre la relació que es fa entre la falta de gol i l'absència de Tamudo?

—«Raúl ha fet sempre molts gols i és el millor jugador de la història de l'Espanyol, però amb ell dins de l'equip també se n'ha parlat, de falta de gol. Sense anar gaire lluny, la temporada passada. Això és parlar per parlar. Ningú sap si amb ell faríem 40 gols. Al final no és una qüestió de si hi és o no, perquè aquí els importants som tots. En qualsevol cas no estem fent menys gols perquè Tamudo no jugui.»

—I sobre la pressió que exerceix el cas Tamudo sobre el cos tècnic?

—«L'entrenador té les idees molt clares. Quan Raúl no va convocat sempre ha dit que era una decisió exclusivament seva i no hi ha res més. Al cap i a la fi el que és important és que tot això no afecti el gruix de la plantilla i que estigui aïllada d'aquestes polèmiques.»

—No es pot fallar a Tenerife, oi?

—«Mai se sap. Potser falles a Tenerife i després guanyes el Sevilla, el Barça o el València. El futbol no és matemàtic. Es tracta d'un partit molt important perquè guanyant deixaríem un rival a una distància gairebé decisiva. Es juguen molt i saben que ja tenen poques oportunitats de refer-se.»

—Vostès en saben un pou, d'això. De fet, el Tenerife els posa com a exemple.

—«Les remuntades en el futbol sempre són possibles, per impossibles que semblin. Sempre es pot girar la truita com nosaltres vam fer, tot i que ningú donava un duro per nosaltres.»

—Què opina de la situació atípica d'una classificació on a falta de tantes jornades les posicions estan més definides que mai?

—«És que queda molta lliga. El Valladolid i el Tenerife estan bastant aïllats i despenjats i si rebessin un cop aquesta jornada o la següent ho deixarien tot definit. Els de dalt tampoc havien sumat tants punts, la qual cosa pot deixar la permanència menys cara que altres anys.»

—vostè és el jugador que més minuts ha jugat i, malgrat això, l'afició pensa que no està fent una bona campanya. Què pensa d'això?

—«Això reflecteix que l'entrenador confia en mi. No només Pochettino, sinó tots els que he tingut. Jo sempre m'he proposat ser útil a l'equip. És cert que no he fet els gols que voldria, però sempre vaig a casa meva amb la consciència tranquil·la.»

entRevista a LUIS GARCÍA.